“A vegades crec que tenim por a donar impuls a l’esport manresà, amb el potencial que tenim”

_DSC9071_800x588
L’Ander amb el trofeu de la Copa Amèrica

 

Avui a la tarda hem conversat amb un campió de casa nostra, l’Ander Mirambell. Tot i que practica un esport poc conegut en aquest país, l’skeleton,  l’Ander l’ha fet una mica més proper.

 

Què et va portar a practicar un esport tant desconegut aquí, com és l’skeleton?

“Va ser una història una mica extranya. Al 2005 venia de fer atletisme i tenia ganes de nous reptes; tenia sempre en ment anar a uns jocs olímpics. I un dia vaig conèixer a Calella, que per això molta gent pensa que soc d’allà, a un entrenador que es dedicava a la marxa atlètica i que tenia un familiar que feia bobsleigh i la meva il.lusió després de veure la pel·lícula dels jamaicans “Elegidos para el triunfo” vaig decidir probar-ho i vaig parlar amb la Federació Catalana d’Esports d’Hivern, que no em van ajudar en res. Vaig demanar una setmana de vacances a la universitat i al final no vaig aconseguir cap recolzament i com que tenia la setmana agafada, vaig decidir anar a Insbruck a probar l’skeleton perquè era més econòmic, s’havia d’empènyer un trineu, al luge van amb els peus estirats davant i, venint del món de l’atletisme vaig pensar que tenia més possibilitats de fer-ho més o menys bé, i quan vaig fer els tests físics vaig ser un dels millors, se’m donava més o menys bé el primer dia i així em vaig enamorar de l’esport; una cosa és quan ho veus i quan ets allà: l’adrenalina, tot; va ser un moment únic, va ser un pas interessant i així va començar la història de l’skeleton. Vaig pensar que segurament algun dia podria ser el jamaicà que va als jocs olímpics, sempre pensant-ho, però al final vaig a probar-ho i el surti, surti.”

Com t’ho fas per entrenar i preparar-te?

“Per entrenar és molt complicat. La temporada de gel va d’octubre a març i durant els mesos d’estiu tinc la meva feina i en la versió física treballem al CAR de Sant Cugat i aquí al Congost; tot com si fos un velocista a 30-60 metres; més treball mental de visualització dels circuits i coses específiques que pugui anar incorporant referent a l’skeleton. Tot el que és pilotatge és impossible; lúnic que he de fer amb un trineu amb rodes és empènye’l a la pista de tartan per guanyar temps de sortida.”

Al Novembre de 2015 vas ser campió de la Copa Amèrica, què et va passar pel cap?

“Doncs la primera carrera de Calgary va ser la bomba; venia amb el creuat trencat, no m’esperava guanyar; estava entrenant molt bé, vaig fer els millors temps durant aquells dies i llavors va ser com una mica… i si guanyem?; vaig guanyar una carrera, vaig guanyar la segona i va ser la bomba; quan vaig acabar aquella competició em vaig plantejar que potser podria fer totes les copes Amèrica per acabar entre els 5-8 primers, si fos possible i quan vaig acabar la copa del Món li vaig dir al meu entrenador que no m’operava, que m’esperava un mes més i que me n’anava a la Copa Amèrica perquè creia que volia acabar la temporada gaudint, volia acabar la temporada lluitant per més títols i el que no m’esperava era guanyar la copa Amèrica; són 8 carreres, n’havia fet 2 al novembre, me’n vaig perdre dues perquè estava a la copa del Món, i en quedaven encara 4 a fer i tenia que guanyar-les totes per guanyar el títol i que els altres no puntuessin o altres combinacions; per tant, quan vaig arribar a Salt Lake City al mes de març, va ser: anem a competir, si guanyo alguna cosa, serà realment la bomba; i em vaig trobar amb la situació de quan va arribar la última carrera, si guanyava, guanyava el títol i això si que va ser… mai ho he passat tant malament com aquell dia.”

Pels què no coneixem res o quasi res d’aquest esport, quina diferència hi ha entre la Copa Amèrica i les proves del Campionat del Món?

“La Copa del Món vindria a ser la Champions i la Copa Amèrica l’Europa League; són dos nivells diferents; a la copa del món hi ha els millors i a la copa Amèrica hi ha molts equips B i païssos que estan desenvolupant-se o que intenten arribar a la Copa del Món.”

Fa uns mesos et van operar del genoll, com estàs?

“Les sensacions són molt bones; portem 3 mesos i 1 setmana, va ser just després de guanyar la copa Amèrica i, a dia d’avui, amb ganes ja, però és que em van operar un dimecres i el dijous començava els exercicis de rehabilitació, per tant, porto  tot aquest temps a tope i les sensacions són molt bones; de fet, ja estic entrenant una mica més fort a la platja: ja fem carrera contínua, alguns progressius, alguns exercicis puntuals de petits salts, així que les sensacions són molt bones per portar la meitat del període de recuperació, que són de 6 a 8 mesos, així que crec que, si no passa res, a l’agost tindrem l’alta i ja podré entrenar a tope.”

La temporada passada vas formar part del Club Atlètic Manresa, repetiràs l’experiència?

“Si, si, de fet una de les coses que m’ha dolgut molt del trencament del creuat és que perdia, si o si, la temporada d’atletisme; l’altre dia vaig parlar amb la Mercè Rosich i amb l’Alba Gallardo i amb l’Anna Circuns i estava una mica trist perquè l’ambient que hi ha a l’atletisme i aquí a Manresa i el fet de no poder estar aquest mesos vivint al tartan, compartint entrenaments, viatges i ajudar a l’equip masculí va ser un pal una mica dur; per mi és una de les coses negatives; si que tinc ganes de tornar, ja els he dit que quan estigui bé, no sé si podré fer llargada, alçada o velocitat però, per poc que pugui, hi tornaré perquè m’agrada molt els valors que aporta l’atletisme aquí a Manresa.”

Quin ha estat el teu millor moment esportiu?

“Pregunta difícil. Jo crec que n’hi ha varis; un dels millors moments va ser quan vaig fitxar pel cadet del CE Manresa; havia d’estar al B, vaig fer les probes amb el Toni Zumaquero i l’entrenador em va fitxar pel cadet A i poder jugar contra l’Espanyol, contra el Barça… vaig tenir un dia, un 1 contra 1 amb en Valdés, vaig fallar, un dijous amb 5 graus, tinc molts records d’aquella època; no era professional però m’hi sentia, perquè jugaves contra els millors; després el meu primer Campionat d’Espanya d’atletisme, jo ja vivia a Barcelona en aquells moments; i després ja l’skeleton als jocs olímpics; crec que va ser una passada i sobretot poder abraçar la meva família i poder-ho compartir, va ser un moment únic; per finalitzar, aquesta Copa Amèrica, sentir l’himne al podi, que tothom et saludi i et respecti; tu arribes a un esport que no saps ni que existeix i que acabis guanyant una competició d’aquest nivell és una cosa que no m’hagués ni imaginat; no imagines anar a uns jocs olímpics, imagina’t guanyar en un esport així on tenim un pressupost per cobrir els viatges, per tant, la bomba.”

L’esport, avui en dia, a nivell de patrocinis i sponsors, passa un moment força dur, com te les arregles?

“La situació dels patrocinis és molt trista; crec que el món del dòping i la falta de confiança ha fet molt mal de cara a les empreses; un esportista representa a una empresa i l’esponsoritza tots els dies de l’any, no només quan competeix; aquestes notícies negatives fan que es tirin enrera; des del govern espanyol estan fallant al no tenir la llei del mecenatge, ja que convida a les empreses a esponsoritzar als esportistes; a títol personal, continuo amb Munich, és el meu únic sponsor i tinc col·laboradors però soc un esportista molt familiar, tinc la meva feina i tinc sort de poder treballar; m’agradaria ser més professional, tenir 3000 sponsors, però la realitat d’una persona de Manresa i que practica un esport tant minoritari a casa nostra, és el que és; si fos britànic o americà, possiblement tindria un sou com tenen tots de 60.000 Euros, els meus sponsors, viuria com un rei i em dedicaria només a entrenar; és el que té viure a Manresa i estar a 30 graus en aquest moment.”

Haver guanyat la Copa Amèrica et posa el llistó més alt de cara a la propera temporada? Quins objectius et marques?

“Hi ha dos llistons; el de la federació, que és que em recuperi i faci una temporada suficientment bona com per arribar als jocs olímpics amb condicions de fer un bon resultat allà, entre els 10 primers, que és l’objectiu dels jocs a Corea del Sud; a títol personal, m’agradaria arribar en bones condicions a la primera carrera, que és la de Whistler ; és un circuit que li tinc “carinyo” pel què és i perquè té una significació per mi; i sobretot la última carrera de la temporada, a Corea del Sud, ja que és un circuit molt important ja que l’any següent és la seu dels JJOO; per tant, no hi ha un objectiu molt concret, sinó que es tracta de mantenir un nivell molt bo i, parlant de resultats, estar sempre enre els 20 primers; si ho fem bé, i a la Copa Amèrica estem ràpids, que és la primera resposta que tindré del genoll, estarem a dalt.”

Sabem que ets un fidel serguidor del Bàsquet Manresa però, a part d’això, segueixes la resta d’esports manresans?

“Si, a Xiulet Final; per mi, no és perquè sigueu vosaltres, sou una de les pàgines referència; altres medis, a vegades, es queden curts en informació. Entenc que no tenen més espai per tots els esports; si hagués de parlar de l’esport manresà jo em treuria el barret sobre el Rugby, per mi ha estat l’esport revelació d’aquest any; sincerament crec que el que estan fent i el que han fet i amb les condicions d’un camp que era de sorra i ara és de gespa, han evolucionat amb rugby femení i tota la resta, el volei que no el coneixia i gràcies a la gala de l’altre dia, em va semblar molt interessant el projecte; l’atletisme, que porta molts anys amb un nivell molt alt; el beisbol que té unes instal·lacions noves que els permetrà pujar i la notícia que van fitxar un entrenador japonès;  en el món del futbol, el CE Manresa el segueixo perquè és l’equip que primer surt a la secció d’esports; tant de bò poguessin rotar, però es van quedar a les portes de pujar i realment va ser un hàndicap perquè si no, hagués donat un punt més; el nivell del futbol sala també està bé;  no em vull deixar a ningú: natació, tenim petites perles a nivell sub-23 i sub-16 que tant de bo es puguin mantenir i continuar pujant; el waterpolo està fent a quest salt de qualitat, no sé si és perquè el Regidor li encanta el waterpolo; la salut esportiva a Manresa és molt bona; l’únic però que ficaria, o petita queixa, és que s’organitzin més esdeveniments esportius: jo crec que Manresa i també les institucions haurien d’apostar perquè tinguéssim Campionats d’Espanya, de Catalunya, algun Open Internacional, de qualsevol esport i això permetria que Manresa fos el centre de Catalunya i d’Espanya aquells dies; per tant, no hem de tenir por i ser valents per demanar aquestes competicions, perquè les nostres instal·lacions i els nostres clubs també puguin projectar el seu potencial.”

Fa uns dies et van reconèixer a la Nit de l’esport manresà, tenen un regust diferent els premis que t’arriben des de casa?

“Si, tenen un regust molt especial perquè portava molts anys sent finalista i no rascava mai res i aquest any, haver quedat tercer, tot i que vols quedar sempre primer; però és que el nivell és molt alt; em vaig quedar sorprès d’haver quedat tercer després de veure el currículum de tots els que hi havia, no m’ho esperava; li vaig dir a la meva mare: som finalistes, ja hem d’estar supercontents; la meva mare em va dir: és que estic superorgullosa de ser aquí amb tu perquè és com si et posessin la teva primera medalla; poder portar a la meva mare és una mica com la representació de la meva família que sempre està al darrera recolzant i és un premi per ells també; va ser una cosa que no m’esperava, ser entre els 3 primers, i sobretot per l’esport manresà; veiem els nivells que hi ha, guanyadors del Dakar, gent campions d’Espanya, amb medalles internacionals; a vegades crec que tenim por a donar impuls a l’esport manresà amb el potencial que tenim.”

Volem donar les gràcies a l’Ander pel seu temps i l’amabilitat amb la que sempre ens tracta i esperem que aquesta entrevista hagi acostat una mica més l’skeleton als manresans.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies