El CE Manresa es queda sense marge d’error


Imatge del partit | JAS

 

PRIMERA CATALANA – GRUP 2 – JORNADA 31

CE MANRESA 1 – UE TÀRREGA 1

 




José Antonio Sánchez | 6/5/2019  15:24

Després de la victòria a Castelldefels, davant el Vista Alegre, el Manresa encarava la primera de les quatre finals amb l’avantatge de dependre d’ell mateix per assolir la segona plaça, un cop que el Viladecans, dimecres passat, tornés a treure-li el liderat a l’equip blanc-i-vermell amb la victòria aconseguida en el partit que tenia endarrerit, precisament contra el Tàrrega. Però després de la nova ensopegada al Congost, els deixebles d’Andreu Peralta només poden encomanar-se als seus propis resultats i als errors dels seus rivals per aconseguir l’objectiu de l’ascens, via directa o via promoció. 

El Tàrrega va començar millor el partit al Congost. Durant el primer quart d’hora va aconseguir més possessió de pilota i alguna arribada amb perill. Als 8’ hi va haver una doble rematada a l’àrea de Pol Busquets; la primera va topar amb un defensa local i la segona va anar als núvols, però l’ensurt hi va ser. Després (15’) seria Enríquez qui engaltaria un xut ras i creuat des del cantó esquerra que va sortir no gaire lluny del segon pal.

Complert el primer tram de partit el Manresa es va treure la son de les orelles i va començar a carburar, fent-se amb el control de la pilota i guanyant presència ofensiva. No obstant, aquesta millora tan sols es va traduir en tres aproximacions que només van quedar en un ensurt per la rereguarda targarina. Un xut des de l’interior de l’àrea de David Sánchez, molt potent i ajustat a la soca del pal va ser la millor ocasió (27’). Després seria Sergi Soler qui va intentar sorprendre Oliveros amb un xut llunyà però enverinat (el vent hi va ajudar) que el porter visitant va atrapar en dos temps (31’).

Una falta des de més de vint-i-cinc metres, executada per Manel Sala, es passejaria pel costat de l’escaire dret de la porteria d’Oliveros (33’). Seria la darrera ocasió de cert perill de Manresa a la primera part. I quant tot semblava destinat a marxar cap els vestidors amb l’empat inicial, una pilota morta dins l’àrea la va enganxar Jofre per, a la mitja volta, engaltar un xut sense gaire esma però suficient per que les mans toves de Pol Busquets no la poguessin desviar de la seva trajectòria. El pitxitxi targarí avançava el seu equip i s’obria un nou partit just abans del descans (44’).

La represa es va tenyir de color blanc-i-vermell, amb algunes escadusseres pinzellades de color groc (que era el color que vestia en aquesta ocasió l’equip blau-i-grana). El Manresa va dominar molt més que el seu rival i, a més, va guanyar molta profunditat pel carril esquerra amb l’entrada de Romano, un malson per la defensa visitant. Després d’un servei de banda arribaria la primera ocasió amb cert perill, quan Solernou remataria de cap, en una posició un xic forçada, una pilota que obligaria Oliveros a lluir-se al costat del pal (48’). Minuts després seria David Sánchez qui, en una bona posició, xutaria molt ajustat al pal però massa tou (58’). Un minut després seria el Tàrrega qui respondria aprofitant una indecisió defensiva dels locals, on es va crear perill real però que la defensa blanc-i-vermella va estar a temps d’espolsar a corner.

Van transcórrer molts minuts en què el Manresa no va saber transformar el domini en res concret, més enllà d’aproximacions a l’àrea que sempre es perdien per la línia de fons o en errades en la darrera passada. Fins que, ara sí, una internada de Romano pel carril esquerra va obtenir la magnífica resposta de Noah, que en un cop de cap en planxa, dins l’àrea petita, va ficar la pilota pel primer pal, lluny de l’abast d’Oliveros (78’).

Arran de l’empat el Manresa encara va créixer més i va anar clarament a pels tres punts, davant un rival al qual se li multiplicaven les rampes a les cames i que van despertar l’enuig de la grada. Però més enllà d’una llarga i taquicàrdica jugada després que Joel Priego muntés una contra, més una falta penjada a l’olla que Joan Castanyer remataria amb el cap i que Oliveros atraparia just sota pals, el Manresa no va poder foradar més la xarxa visitant i va veure, una jornada més, com la muntanya russa en què s’ha convertit el cap de la classificació el tornava a deixar sense l’agradable sensació que se sent a dalt de tot. Però la cursa continua.

 

FITXA TÈCNICA:

Centre d’Esports Manresa: Pol Busquets, Ruano, Solernou, Joan Castanyer, Joel Priego, David Sánchez (Biel Rodríguez, 73’), Alsina (Romano,45’), Sergi Soler, Bernat, Cuello (Marc Serra, 89’), Manel Sala (Noah, 62’)

Unió Esportiva Tàrrega: Oliveros, Fabregat, Diego (Clop, 24’) (Edu, 89’), Solé, Leo, Dídac, Vargas (Castelló, 62’), Enríquez, Maikel, Joni, Jofre (Silla, 80’)

Gols:
0-1 (44’), Jofre
1-1 (78’), Noah

Àrbitre:
Sr. Alex López Kassem, de la delegació de Tarragona. Va estar auxiliat per Jordan Wells Martínez i Nicolás València Duque.

Targetes:
Sergi Soler

Camp:
Estadi del Congost, 170 espectadors.

 




Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies