Imatge de l’alegria dels jugadors al finalitzar el partit | XF – Gus Carrasco
Segona divisió RFEF – Grup 3
CE Manresa 3 – CD Teruel 0
José Antonio Sánchez | 07/05/2023 19:13
CATIFA VERMELLA CAP A LA PROMOCIÓ; La victòria davant el líder i Campió, i la derrota del Saguntino, obren el camí de la promoció a un Manresa que anirà al camp de l’Ebro, amb una Copa de més, a buscar la quarta plaça
Qui anava a dir què la victòria més folgada del Manresa aquesta temporada seria, precisament, contra el líder? Doncs sí, després d’una setmana de calculadores treient fum, de tal i qual i Pascual, va el Manresa i, no sense despentinar-se però sí que amb autoritat, es desfà del líder. En els ambients futbolístics pul·lulava la possibilitat que el Teruel, un cop assolit l’objectiu del campionat i de l’ascens, aniria al Congost, després d’una setmana de celebracions, amb el to baix. Cert és que els deixebles de Víctor Bravo ja no es jugaven res en aquest partit. Cert és que de l’onze titular que va aconseguir la victòria que el duia a l’ascens, una setmana enrere, només tres jugadors van repetir. Cert és que la intensitat d’un equip que es juga la vida sobre un terreny de joc, no és la mateixa intensitat de quan no et jugués res. Però no és menys cert que, tret dels vint primers minuts, en que el Teruel va mostrar la seva millor imatge, el Manresa va tenir més gana, va generar més perill que el seu rival, va fer tres gols (i encara podria haver fet algun més) i va fer els suficients mèrits per dir, sense por a equivocar-se, que el CD Teruel no va perdre el partit. No, el va guanyar el Manresa, que és un matis important a l’hora de jutjar el que va succeir sobre el terreny de joc. Aquest matís m’ha vingut al cap per unes declaracions que va fer el tècnic del Manresa, Eduardo Texeiro, (aragonès, precisament) en la dècada dels anys 80, que entrenava un equip com el d’ara, el més humil de la categoria però que era molt difícil de guanyar. La seva frase, per emmarcar, va ser: “El Manresa no perd, el guanyen”. Doncs el mateix es pot aplicar al líder i campió, Teruel, que s’ha mostrat com un mur infranquejable durant tota la temporada i que només havia patit una derrota en les anteriors trenta-dues jornades de lliga. Un equip que en setze desplaçaments havia encaixat nou gols i que el Manresa, en quaranta-dos minuts, li ha clavat tres. No, els números l’avalen, el Teruel no va perdre; va guanyar el Manresa. Un Manresa que ha trencat moltes travesses, que sembla que no en té prou amb el pas donat, que vol més, que s’ha fet gran, que no té sostre, que genera il·lusió… Un, dos, tres. Pascual, Iglesias i Priego. Tres en un: victòria, Copa i Promoció. I un altre cop el Dia de la Mare, com l’any passat, que vàrem celebrar un històric ascens a La Feixa Llarga!
El Teruel va mostrar la seva millor imatge a l’inici del partit. Els deixebles de Víctor Bravo, malgrat jugar amb un onze molt diferent del que es va proclamar campió set dies enrere, va tenir el domini de la pilota fins l’equador del període. Quan només feia 3’ que rodava la pilota, una assistència de Carlos Javier cap a Guille Andrés va permetre aquest xutar davant Òscar Pulido, però el porter manresà va convertir un gol que es mastegava en servei de cantonada. Un corner llançat des de l’esquerra de l’atac, cap al pal llarg, va permetre Jaume Pascual colpejar amb el cap una pilota que un defensa visitant va treure des de molt a prop del travesser (16’). Va ser la primera aproximació blanc-i-vermella amb cert perill a l’àrea del debutant sota pals Rubén Cebollada. Jaume Pascual, de nou, tornaria a ser protagonista just a l’equador del període. El davanter de Ses Salines se’n va anar per la dreta de l’atac local, va encarar el porter Rubén i va etzibar un xut creuat que va passar no gaire lluny del pal dret defensat pel porter mudèjar (22’).
El guió inicial es va anar diluint i el Manresa va anar guanyant metres. Els deixebles de Ferran Costa volien més protagonisme i a poc a poc el van anar aconseguint. Però primer, un ensurt a l’àrea local. Una pilota creuada des de la dreta cap a Guille Andrés, que es trobava a l’esquerra, va permetre aquest a etzibar un xut creuat al pal esquerra defensat per Òscar Pulido. Un ensurt i poc més (34’). Menys de dos minuts més tard, naixia el primer gol del matí. Joel Priego, a cama canviada, s’endinsava pel carril dret i es ficava fins la cuina turolenca, des d’on assistia amb una passada de la mort que aprofitava Jaume Pascual per afusellar Rubén Cebollada. Pot semblar impossible, però era la primera vegada en tres mesos que el Manresa es posava pel davant al marcador, al Congost, en un gol de jugada. I precisament l’anterior l’havia anotat el mateix Jaume Pascual contra el Formentera, el 5 de febrer. No era estrany, doncs, que la grada esclatés de joia. El somni era més a prop, més encara tenint en compte que el Saguntino anava perdent al Rico Pérez d’Alacant. Pràcticament, la següent visita blanc-i-vermella a l’àrea visitant coincidiria amb el segon gol del matí. Tret de banda des de la dreta de l’atac, refús de cap de Borja Romero que cau a peus de Joel Priego; xut d’aquest que torna a refusar la defensa visitant i pilota que cau a peus d’Àlex Iglesias; gardela de ‘l’assassí silenciós’ des del balcó de l’àrea, pilota a l’escaire i èxtasi a la grada, a la banqueta, a la gespa… a tot arreu menys a Sagunt (42’). Descans i a tornar-hi.
Quina aturada de Rubén per començar la represa! Als 49’, arran del primer corner, la pilota acaba en peus d’un Joel Priego qui, amb una canonada des de l’interior de l’àrea, fa lluir-se al porter visitant amb una intervenció felina. Després seria Noah, amb una mitja volta des del balcó de l’àrea, qui engaltaria un xut que faria passar la pilota per sobre del travesser (53’). Una internada de Dani Reina per la dreta de l’ataca manresà, marca de la casa, no trobaria rematador (60’). La segona part començava a semblar un monòleg i, sobretot Joel Priego, començava a ser un malson per la defensa visitant. Pau Darbra xutava per sobre del travesser (73’) en una posició franca. Un minut després Joel Priego es tornava a ficar a la cuina visitant i assistia perquè Javi López afusellés, però Rubén evitava el gol en primera instància i, seguidament, el davanter vilomarenc tornava a rematar, però amb falta sobre el porter (74’).
Es mastegava. El tercer gol era qüestió de temps i paciència. El Manresa, en la seva festa, s’estava menjant a un rival que la seva festa va ser la setmana anterior, i que es trobava com un convidat de pedra en un Congost que volia més cava i més pastis. La traca, als 78 minuts. Zona de tres quarts; Joel Priego pispa la pilota, fa la paret amb Jaume Pascual, aquest li torna, el 10 del Manresa enfila cap a porteria i, sobre la sortida de Rubén Cebollada, clava la pilota ajustada al pal dret del porter. Si amb aquest gol, la victòria manresana encara era pendent de confirmar (ves a saber si amb un gol del rival es podrien generar alguns dubtes), l’expulsió de Hermelo (81’), amb vermella directa, va ser l’últim clau que el Manresa va clavar al taüt del Teruel. El Manresa, aliè a la situació del seu rival, va anar a per més botí per ficar-se al sarró, però una vegada es va arribar als 90 minuts, no va voler fer més sang del seu rival en el temps afegit (tres minuts), i es va dedicar a fer passar el temps. La feina era feta. Les noticies des d’Alacant, però, eren confuses i el desitjat esclat, al terreny de joc i a la graderia, es va fer pregar. Després de cinc minuts d’espera i gràcies a un gol de l’Hércules contra el Saguntino a les acaballes del partit, posaven catifa vermella per un Manresa que jugarà, qui ho havia de dir al mes d’agost!, la promoció cap a Primera Federació. Pessigueu-vos, no sigui que esteu somiant!
FITXA TÈCNICA:
Centre d’Esports Manresa: 1-Òscar Pulido, 2-Dani Reina, 4-Putxi, 5-Moha, 6-Àlex Sánchez, 7-Pau Darbra (16-Toni Larrosa, 82’), 9-Noah (19-Javi López, 68’), 10-Joel Priego, 11-Jaume Pascual, 14-Àlex Iglesias (21-Pelegrín, 82’), 15-Marc Martínez (8-Cuello, 68’)
Club Deportivo Teruel: 13-Rubén Cebollada, 2-Fran Carmona, 5-Redolar (10-Aparicio, 66’), 6-Borja Romero, 11-Moha, 14-Guille Andrés (19-Dani Villa, 58’), 16-Carlos Javier, 17-Lacruz (8-Tena, 73’), 18-Hermelo, 21-Manchón, 22-Lucho (20-Carbonell, 58’)
Gols:
1-0 (36’), Jaume Pascual
2-0 (42’), Àlex Iglesias
3-0 (78’), Joel Priego
Àrbitres:
Sr. Borja Munárriz Mateos, del Comité de Navarra. Va estar auxiliat per Mikel Ballano Roldán i Iñaki Osta Lombardo
Targetes:
Pel Manresa; cap
Pel Teruel: Moha (14’), Carlos Javier (52’), Fran Carmona (64’) i Hermelo (expulsat vermella directa, minut 81’)
Camp:
Estadi del Congost, 1648 assistents
