Jordi Serracanta: “Hem arribat una mica a la pell de la gent”


Imatge d’en Jordi Serracanta dimecres passat durant la Nit de l’Esportista 

 

A punt d’acabar el seu mandat, en Jordi Serracanta fa el resum anual de la temporada esportiva manresana.

 




Redacció | 15/06/2019  09:57

Com cada any, quan s’acaba la temporada, fem repàs i balanç amb el regidor d’esports de l’Ajuntament manresà. Aquest any, tot i ser especial ja que acaba mandat i deixa la regidoria, en Jordi Serracanta no ha volgut faltar a la ja tradicional entrevista per valorar aquesta esplèndida temporada i també fer un balanç més personal en el final del seu mandat.

Bon dia Jordi, gràcies atendre’ns. Últimes hores com a regidor, com ho estàs vivint?

“Primer de tot, gràcies a vosaltres per aquesta nova entrevista, que hem fet cada any d’aquesta legislatura. Aquesta última setmana està sent brutalment intensa. Se’ns han acumulat moltes coses, les vaig vivint una rere l’altra i algunes són realment emocionants, com la Nit de l’Esportista o la inuguració que vam fer dimarts a les Piscines Municipals de l’espai Campions Manel Estiarte. Tinc sentiments contraposats. D’una banda és una decisió que he pres jo, a títol personal i familiar i, per tant, soc conseqüent amb això. Per l’altra, lògicament, una mica de tristor. Tristor d’acomiadar companys de l’Ajuntament, clubs, entitats amb qui he compartit aquest trajecte. En definitiva, ha arribat el moment. És avui i, quan prens una decisió, l’has d’agafar amb totes les conseqüències.”

Ja fa uns mesos que ens vas comunicar, a la premsa i als clubs, la teva decisió. Hi ha hagut algun moment que hagis pensat… uix…?

“Home, la decisió estava molt madurada, a nivell personal i també familiar. Per tant, no hi havia volta enrera. Si que hi ha dies, quan les coses no acaben de sortir bé, que penses que amb temps podríes fer més coses, però no, ho tenia clar i, de veritat, no hi ha hagut moments de debilitat.”

Potser ara, sobretot el primer i el segon cap de setmana, et trobaràs estrany quan arribi el diumenge i no hagis d’anar enlloc. Serà estrany pensar que tens un cap de setmana lliure per gaudir amb tota la teva família?

“De fet és divertit, perquè aquest primer dissabte que no seré regidor d’esports, molts clubs ja em comentaven a la Nit de l’Esportista que tenien tal event o trobada i no s’havien fet a la idea que jo ja no seré regidor i que dissabte ja no hi aniré. Se n’extranyaven i els havia de dir que no podia anar-hi en qualitat de regidor perquè ja no ho seré. I vosaltres que ho sabeu igual que jo, perquè també sempre hi sou, quan estàs cada setmana al seu costat, la gent et coneix i es troba a faltar.”

Deixant de banda el pla més personal, cada any fem aquesta entrevista per fer balanç de la temporada. Aquest any, quasibé serà un balanç, també, d’aquests quatre anys. Com has vist la temporada?

“Nosaltres, des d’un bon principi, vam fer una cosa que és del tot necessària que és marcar-nos unes pautes, uns objectius, unes línies de treball estratègiques (nosaltres en deiem eixos) i aquest ha estat el full de ruta durant aquest quatre anys. Cada any tenia una sèrie d’accions a desenvolupar i jo crec que n’hem fet moltes. Fins i tot alguna, i això també és bo, no estava escrita i també s’hi ha pogut incloure. D’una banda, calia una millora de les infraestructures esportives de la ciutat. Fonamentalment, aquest dos darrers anys, l’Ajuntament ja comença a tenir una capacitat de poder invertir en la ciutat, que és el que no podíem fer els sis anys anteriors perquè es va haver de redreçar absolutament el consistori. Un exemple és poder fer el camp de vòlei platja, la millora dels accessos al camp municipal d’esports de futbol d’aquí el Congost, les obres del camp de futbol de la barriada Mion-Puigberenguer, millorar el camp de beisbol, etc. Totes aquestes accions ja s’han pogut fer i, a la part d’instal·lacions, jo crec que hem fet una bona apretada tot i que queda encara molt camí per recórrer. Un altre dels eixos que portàvem era l’esport com a eina d’inclusió social. Sempre m’heu sentit a dir que això és molt important i, aquí si, estem particularment orgullosos d’haver pogut fer aquesta nova línia, amb el nou programa d’ajudes, on aquest any més de 100 i escaig nens i nenes de la ciutat podran tenir accés a l’esport reglat, a les instal·lacions municipals a através d’una beca de l’Ajuntament que donem a les entitats esportives. és molt i molt important, perquè sempre defensem l’esport com a eina molt potent d’inclusió social. Un altre dels eixos del meu equip era tot el que fa referència al suport als clubs, tant des del pla econòmic com en temes de formació i de gestió de club. I també ajudar-los a fer tots els events que ells creguessin oportunts, com és l’organització de campionats, que a nosaltres com a ciutat, creiem que és important fer-ho. I, en aquest camp, cerc que hem batut autèntics rècords. I en aquest punt, us demano disculpes (riu), perquè us fem treballar molt més del que tocaria. Però era un dels objetius que tenia més clars: fer la capitalitat de l’esport. També, en el seu dia, vam fer l’Espai Andreu Vivó. Aquest dimarts passat hem inaugurat l’espai Campions Manel Estiarte. Això és record, memòria i posar a les instal·lacions municipals, la història esportiva de la ciutat, que és brutal. Quan venen de fora i ho veuen, ens ho diuen clarament: què ha tingut i què té Manresa què hi ha  aquesta cultura esportiva tant potent? I això es veu reflexat en les instal·lacions. Es veure posada al dia la memòria. Aquests eren els grans eixos d’aquests quatre anys. Però, és clar, una cosa és tenir els eixos i, una altra ben diferent, poder-los dur a terme. Crec que el grau de compliment és força alt i la meva satisfacció personal, molt alta.”

Parlant d’objectius, de què us sentiu tu i el teu equip més orgullosos d’haver aconseguit?

“Jo no diria tant una cosa puntual. Més aviat, una manera de fer. Jo, particularment, estic satisfet de què em sembla que hem trencat algun motlle, per dir-ho d’una manera, que l’esport tant a nivell de govern de ciutat que surt, com el que entrarà, situa l’esport molt més amunt del que estava. I això és important. Jo, internament, m’he preocupat d’explicar els valors de l’esport en la política. No pot ni ha de ser un germà pobre. És una eina brutal per la inclusió social, com comentàvem abans, de capitalitat, de projecció de ciutat, de salut pública… té tants elements que ha d’agafar molta més força que no tenia fins ara. I ho hem de seguir reivindicant. També estic orgullós del meu equip i de la manera de fer. De fer veure que nosaltres estem per ajudar als clubs, per ajudar a la ciutat i que hem de jugar aquest paper. I és evident que, a vegades, no podem ajudar amb tot allò que voldríem, però hem de ser proactius i tenir aquesta sensibilitat d’ajuda i servei a la ciutat. I pel que fa a temes o actes puntuals… per mi, tant important és el camp de futbol de gespa de la Mion, com resoldre que el Club Patí Manresa tingui un espai per reunir-se amb els pares. Un val 400.000€ i és una infraestructura de ciutat i l’altra és un detallet però que et parla que estem tant per les grans com per les petites coses. Aquest és l’orgull que ens emportem.”

En aquesta legislatura, comparada amb l’anterior on l’alcalde també era regidor d’esports, ha estat clau per aquesta regidoria estar separada de l’alcaldia?

“Jo semple li dic al Valentí que ell és un alcalde d’esports ja que va intrínsecament amb la seva persona. La feina d’alcalde és molt potent i va fer un esforç inhumà per ser a tot arreu. Amb tot l’equip treballant, és veritat qure jo m’hi he pogut dedicar molt més perquè no soc alcalde. Només per aquest fet entenc que ell tenia una qüestió a conjugar que no era fàcil. De tota manera, també he de dir que li va tocar una època on, sobretot a nivell econòmic, va ser una etapa molt dura per tal d’endreçar les finances municipal i no era una etapa expansiva, pressupostàriament parlant, sinó restrictiva. Abans calia aconseguir uns objectius econòmics i financers de l’Ajuntament per poder emprendre projectes.”

Des que vas comunicar que no continuaríes, nosaltres, que estem sempre en contacte amb els clubs i els seus dirigents, hi ha unes paraules que ens diuen la majoria sobre tu: el trobarem a faltar. Com et fa sentir això?

“Ara mateix, a mi això m’emociona. Per mi, això vol dir que hem arribat una mica a la pell de la gent. Jo ho he intentat amb tot l’esforç que he pogut. I de regidors en vindran d’altres, i segurament millors, però que diguin això vol dir que, d’alguna manera, hem estat sempre al seu costat, tant per dir-los que si com per dir-los que no. Quan hem hagut de dir que no, sempre els hem explicat la nostra resposta. I quan els hem dit que si, crec que sempre hem complert. I això et dóna credibilitat i això, en política, és important perquè et reforça en el teu paper de regidor. I jo sempre els ho dic, els clubs em veuen com un d’ells i saben que jo també vinc de fer esport de club, d’estar més de 20 anys al mateix club, de fer tots els papers de l’auca, de ser un més com ells, ser entrenador, jugador, delegat, àrbitre… no hi ha registre que no hagi fet. Segurament això em permet tenir un grau d’empatia molt alt a l’hora de saber què m’estan demanant o què m’estan dient i el perquè ho demanen o diuen. Crec que això s’ha entès i, com que parlem el mateix llenguatje, això ha facilitat les coses. És una satisfacció personal immensa pensar que et puguin dir això. I crec que no em trobaran tant a faltar perquè tinc el pressentiment que el proper regidor d’esports de la ciutat ho farà molt bé”.

 

 

 

 

 

Abans parlàvem dels projectes dels quals et sentíes més orgullós. Què és el que s’ha quedat al calaix i que dius… me’n vaig sense haver pogut fer…?

“Jo crec, si m’ho permets, que hi ha un programa que l’hem treballat i del qual hem parlat vàries vegades i que no hem pogut impulsar, que fa referència a l’esport femení i, en particular, aquesta etapa de les nenes de la preadolescència i adolescència. Aquí hi ha un abandonament important de l’esport. Aquest és un dels temes que crec que és important. S’ha de tirar endavant i mirar de revisar bé aquest programa. És una de les accions per desenvolupar. Primer hem treballat la inclusió, el que no té accés a l’esport i ara, la part aquesta de l’esport femení i en aquestes etapes en concret, en l’època de l’institut on també s’hi podria incloure l’esport masculí. Que aquest nen o nena que no ha tingut una cultura d’estar fent un esport determinat en un club, puguem trobar també la manera que es pugui enganxar en l’activitat física, més que en l’esport reglat. En alguns moments en vam parlar i inclús es va treballar algun document però no hem arribat a tot. Potser aquesta és la que ha quedat pendent com a programa. Pel que fa a infraestructures, lògicament ens hagués agradat poder seguir avançant  el tema de camps de futbol i la gespa artificial als camps dels barris. Aquí s’haurà d’apretar, seguir i poder avançar amb més dels que tenim. La ciutat ho necessita perquè els barris ho necessiten molt.”

Pel que fa a les insfraestructures, hi ha projectes que no depenen de la propera legislatura i que es faran si o si?

“Nosaltres el que vam fer és, de projectes grans i importants, aprovar el projecte executiu de substitució del tartan de l’estadi d’atletisme. Està aprovat per ple amb tots els grups municipals a favor i, per tant, com a infraestructura del tot necessària, entenc que es farà. També hem fet la redacció del projecte executiu del camp de futbol de la Balconada i estem començant la redacció del camp del Xup i després vindrà el de Les Cots. Volem tenir aquests projectes redactats i fets, que és el més urgent pel que fa a la infraestructura necessària a la ciutat. Aquests són els que, principalment, estan sobre la taula i a l’agenda política. Però no em toca a mi decidir ara ni dir res perquè ja no hi tindré cap incidència. El nostre objectiu era deixar la feina feta i, a partir d’aquí, com sempre dic, els que vinguin han de poder decidir què prioritzar. I no dins l’àmbit de l’esport, sinó en el pressupostari de l’Ajuntament, que per això es van presentar a unes eleccions. A ells els pertoca deidir on destinaran més o menys recursos del pressupost del 2020, perquè el del 2019 ja està aprovat.”

Parlant de resultats esportius, el BAXI Manresa jugant els play off pel títol després de pujar de la LEB Or i quan ja fa 21 anys que no ho aconseguia, el CE Manresa amb l’ascens a Tercera divisió, el Sènior femení de la Joviat guanyant el Campionat de Catalunya i ascendint a Copa Catalunya, el Sènior femení del Volei 6 ascendint a Segona Divisió, l’equip de l’Egiba campió el juny passat i intentant revalidar títol dissabte vinent a la Lliga Iberdrola, etc, etc. Estava tot preparart per fer el teu acomiadament “a lo grande”…?

“No, no (riu). Però, quan fa dos anys, vam tenir la idea de #AManresaFemEquip, i crec que amb vosaltres fins i tot n’havíem parlat i compartit perquè va sorgir una mica així entre nosaltres i els mitjans de comunicació creient que s’havia de fer alguna cosa a l’arribar a un  maig-juny brutal. Veure que aquest any hem repetit fòrmula i fotografia vol dir que tornem a tenir un final de temporada brutal. I aquest any segurament hem tingut més sort que l’any passat: la brutal temporada del BAXI Manresa, l’ascens del CE Manresa després d’11 anys, el bàsquet femení (recordem que Manresa té una història molt potent de bàsquet femení), el vòlei femení que ens ha pujat de categoria, l’Egiba amb la seva brutalitat com a club i que aquest cap de setmana té la final de lliga… lliga que van guanyar l’any passat aquí a Manresa i que jo recordo com un dels dies amb més intensitat esportiva de la ciutat… és evident que jo no hi tinc res a veure i que és cojuntural però és increïble poder acabar així… sembla que jo també hagi guanyat algun títol !!! Estic molt content !!! Aquesta és la foto dels equips grans dels clubs, però la base està creixent moltíssim i veure com tenim, per exemple, l’Escola d’Esgrima que va augmentant, el beisbol i el rugby com van creixent… aquests esports potser són més petitons… Sí, ha estat un final de temporada que jo, ni que l’hagués escrit, hauria sortit tant bé !!! Crec que a la ciutat es respira esport. Diumenge passat parlava amb algun veterà al CE Manresa i em comentava que ell no recordava les graderies com ho estaven en aquell darrer partit. Això és orgull de ciutat.”

Precisament parlaves de quan es va crear el #AManresaFemEquip… més que un hashtag per a la següent regidoria d’esports… ha de ser un esperit de treball?

“Sí. És això. Evidentment tenia a la ment la comunicació i les xarxes socials però, el que pretenia aquella foto és que, i això als de l’esport ens passava, cadascú no es pot mirar el melic. És bo que cadascú miri el que fan els clubs veïns. Van ser molt bones les sinergies que van sortir entre ells, que es van conèixer uns i altres… seguir el recorregut de les diferents entitats. Posar a la mateixa foto a Joan Peñarroya al costat de Pau Llac, entrenador que està fent una feina immensa al Volei 6 (per personalitzar en dos noms), pel segon ja és motiu per pensar que en la seva ciutat es cuiden els detalls i que pot estar i es mereix estar al costat de grans professionals que juguen a la millor lliga (segona o tercera millor lliga del món). Aquest era l’objectiu. I entre ells també poden fer equip, no només cada club pot fer equip, entre ells, també.”

Per acabar, en Jordi Serracanta ens ha volgut dedicar unes paraules i, com que ens han emocionat, hem volgut compartir-les amb tots vosaltres.

“A mi, el que m’agradaria és, primer, donar les gràcies a títol personal, a tu, Gus, i a l’Eli per ser com sou, per com m’heu tractat i com m’heu ajudat. Moltes vegades m’heu ajudat, perquè és així, perquè sou omnipresents. El vostre projecte empresarial i esportiu és necessari per la ciutat i espero que segueixi. Estic convençut que l’Ajuntament també seguirà col·laborant perquè sou una eina del tot necessària. Aquells que no la coneguin, els clubs que no us coneguin, animar-los a què us entenguin i us vegin com a una oportunitat. I una abraçada ben forta per tots dos. Espero que seguiu vibrant com ho feu. Descanseu una mica perquè sinó, no arribareu a l’agost. Com que amb això de l’esport, tots som diferents, et pots trobar que acaba un i comença l’altre i la roda no s’acaba. Moltes gràcies per la feina que feu i que sigui per molts anys.”

Moltes gràcies Jordi.

 

 

 




Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies