L’olímpic manresà, Thierno Boubacar Diallo, ja pensa en París 2024


Imatge del gimnasta | XF – Gus Carrasco

 

El gimnasta de l’Egiba ens explica la seva experiència als Jocs Olímpics de Tòquio

 




Redacció | 11/08/2021  19:13

Fa poc que ha aterrat a Manresa, procedent de Tòquio on ha participat als Jocs Olímpics formant part de l’equip masculí de gimnàstica artística. Els seus resultats, encara que siguin el menys important, han estat a l’alçada dels seus 20 anys.

Thierno Boubacar Diallo (22/11/2000) és el gimnasta manresà amb més projecció en aquests moments. Als JJ.OO. va fer un molt bon paper contribuint a la 12a posició de la selecció espanyola. Va obtenir un 11.100 en barra; 12.233 en terra; 12.900 en cavall amb arcs; 13.000 en anelles; 12.833 en salt; i 14.000 en paral·leles, per un total de 76.066 punts, anant de menys a més.

El trobem a les instal.lacions de l’Egiba al Complex, entrenant juntament amb un company. És afable, divertit i molt rialler i ens contesta tot i el cansament després d’entrenar.

Moltes gràcies per atendre’ns, Thierno. Que tal el post-JJ.OO.?

“Doncs molt bé. A casa tranquil, intentant desconnectar una mica de la gimnàstica i gaudint de la família.”

Has assimilat ja aquesta experiència, allò que com a esportista segur que sempre havies somiat?

“Si, la veritat és que si. Una vegada que acaba la competició, després d’un parell de dies ja vam analitzar-ho tot. Assimilar-ho? No ho comences a fer fins que ja ets fora d’allà. Quan vaig arribar a casa i vaig veure les competicions que quedaven per la televisió si que pensava: fa res hi era jo allà! Llavors te n’adones que s’ha fet realitat el teu somni de quan eres petit. Potser no haurà anat com m’hauria agradat, però arribar-hi ja és una gran fita.”

Sobre això, estàs content amb la feina feta? Encara que tothom sap que només arriben als jocs uns pocs privilegiats, tu, com a atleta exigent, com ho valores?

“Si, estic força content. Vaig entrenar molt dur i per causes externes (nervis, altres factors) no ho vaig poder fer tant bé com ho feia entrenant. Crec que no vaig mostrar tot el que podia fer. Un parell de caigudes van fer baixar les meves notes i en algun aparell no vaig acabar massa satisfet. Però em quedo amb l’experiència i amb l’aprenentage. Es tracta d’una competició on es passen molts nervis però crec que, en general, ho vaig saber gestionar prou bé i n’estic satisfet”

Eren els teus primers jocs, amb només 20 anys. Eres dels més joves?

“No. Hi havia un ucranià amb 17 anyets.”

Suposo que en la gimnàstica, i més en l’apartat masculí, l’experiència és un factor molt determinant. Això també es nota en els jutges a l’hora de puntuar?

“Si, és cert, el tema dels jutges és un món apart. Crec que és veritat que hi ha federacions que només amb el nom ja tenen una força diferent, són poderosos. I s’acaba evidenciant amb les notes. Potser no es fa de manera molt descarada, però aquell parell de dècimes de més o de menys…”

 


Imatge a les paralel·les | XF – Gus Carrasco
 

Com és la vivència dins de la Vila Olímpica? Com s’organitzava tot, sobretot pel tema de la pandèmia?

“Hi havia molts controls i no podíem sortir. Estàvem en pisos, amb els entrenadors. Aquests apartaments he de dir que eren força petits i no m’ho esperava, però eren còmodes. La vila, en general, estava molt bé. Podíem sortir a passejar, anar a la sala de descans. Hi havia sala de peses, botigues. Estava bé.”

Hi havia torns marcats per fer les coses? Per anar a menjar, per anar a entrenar?

“Si, si. Per anar a menjar no, teníem llibertat. Però per anar a entrenar ens recollien i ens tornaven uns autobusos, amb uns horaris marcats. En aquest sentit anàvem molt estructurats.”

Segons hem llegit, dos dies després de la competició havíeu de marxar. és així?

“Si, és així. Si no tenies una final o estaves de reserva, havies de marxar de la vila. És una exepriència agredolça. Deixes gent allà i has de marxar. M’hagués agradat, per exemple, veure les finals, però és el que hi ha.”

Una de les experiències més xules diuen que és la ceremònia d’obertura dels jocs. Vosaltres, com que competíeu el dia següent, no la vau poder disfrutar. Com ho heu viscut? Fa ràbia, no?

“Fa una mica de ràbia, la veritat. Jo volia viure el pack complet però entenc que no podia ser. Són moltes hores drets i, al final, podia afectar al nostre rendiment a la competició. Però a París, encara que ens toqui competir el dia següent, espero gaudir-ho. Vull viure l’experiència, almenys una vegada.”

Ja estàs pensant en Paris, doncs?

“Si, i tant. Obviament és el meu objectiu.”

I més a curt plaç, quins objectius tens?

“A l’octubre tenim el mundial, així que no tenim massa temps per relaxar-nos.”

Tornant als jocs. Una cita tant especial com aquesta, la manca de públic es nota? Es troba a faltar?

“Si, si que es troba a faltar. L’ambient és totalment diferent. Amb públic és més espectacle i hi ha gent a qui, fins i tot, l’esperona la presència de públic. També hi ha gent que prefereix que no hi hagi ningú perquè fa que els nervis els acusi més. A mi m’agrada que n’hi hagi. I en el pavelló aquell, tant impresionant, hagués estat una passada.”

Com era el pavelló on vau competir?

“Era molt gran, molt impressionant.” 

Vau acabar 12ens. com a equip (molt bon paper), i en individual, la medalla del teu company Ray Zapata (plata en terra), què suposa per la gimnàstica masculina?

“Posa a la gimnàstica en un lloc molt alt. És un orgull tenir un company amb una medalla de plata. És una plata amb sabor a or, ja que el seu exercici va ser espectacular. Beneficia a tota la gimnàstica en general.”

 


Imatge al cavall amb arcs | XF – Gus Carrasco
 

Tu estàs al C.A.R. de Madrid. Esteu becats? Per qui? El C.O.I.? La Federació?

“Estem becats pel Pla A.D.O. (que pertany al programa de l’Associació d’Esports Olímpics). Això ens ajuda a seguir entrenant sense haver-nos de preocupar d’altres coses. I aquesta ajuda és molt important.”

Un manresà que torna als jocs després del malaurat Andreu Vivó, atleta que dóna nom a la sala on ens trobem. Que suposa això per a tu? Et sents pressionat?

“No, no sento cap mena de pressió. Em sento orgullós de poder representar al meu club. Sobretot això, representar a l’Egiba, que és qui m’ha creat i format. I sempre em sento bé competint per ells, en nom seu. Intento fer-ho el millor que puc.”

Parlant del club, l’Egiba té una molt bona salut, sobretot en l’apartat femení. Com veus la gimnàstica masculina a Manresa?

“La veig molt bé, la veritat. En Lluís ho està fent molt bé. Ara només en té de petits però té una línia espectacular i segurament arribaran molt lluny.”

Tot l’equip de l’Egiba, en Xavi, na Míriam i en Lluís, què representen per tu i per la teva carrera?

“Els considero de la meva família. Han estat amb mi des del principi i m’han ajudat des que era molt petit. Tinc un vincle molt especial amb ells i seguim parlant sovint. Ara mateix em segueixen ajudant i em corregeixen. Em segueixen guiant, per dir-ho d’alguna manera.”

Quan temps passes a Madrid durant la temporada?

“Practicament tot l’any. Vinc a Manresa només en dates assenyalades, com pot ser Nadal, Setmana Santa, a l’estiu, i poc més.”

Com ho porta la teva família?

“Ja hi estan acostumants. Porto cinc anys a Madrid. Al principi els va costar però perquè només tenia 14 anys i a la meva mare li costava d’assimilar. Però amb el pas dels anys s’hi han acostumat. D’altra banda, no els queda més remei.”

Ja per acabar, quin consell donaries als nens i joves perquè s’animin a practicar la gimnàstica artística?

“La gimnàstica és un esport molt bonic on mai t’avorreixes. Hi ha molts aparells i sempre hi ha elements nous per aprendre. Jo els diria que gaudissin. Que vagin a fer gimnàstica per disfrutar, passar-s’ho bé i si tenen l’oportunitat d’arribar lluny, bé. I si no, hauran gaudit alhora que feien esport.”

Doncs moltes gràcies i molta sort.

 




Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies