“Que cada palo aguante su vela…”

 

“No sóc capac de motivar l’equip. La Mentalitat de l’equip i del club no pot ser AQUESTA” …

Així, d’aquesta manera, s’immolava Ibon Navarro a la roda de premsa post partit del Bàsquet Manresa – València Basket.

Aquesta frase, minuts després, corria com la pólvora per les xarxes, acompanyada de crítiques al tècnic vitorià i al director esportiu, Pere Romero.

No sabem si certament l’entrenador de l’equip manresà ho creu de veritat o ho fa per treure pressió als jugadors però el que si creiem, i de fet n’estem convençuts, és que ell no ha de carregar-se amb tota la culpa de la situació actual del Bàsquet Manresa.

I diem, tan clarament, que no ha de fer-ho perquè l’Ibon és el mateix entrenador que va salvar a l’equip la temporada passada i és el mateix entrenador de l’equip que, durant aquesta pretemporada, va generar tantes il·lusions.

Evidentment, el tècnic té una part de culpa de la situació esportiva i en Pere Romero també, però no la tenen tota.

En un club amb un deute brutal, que en les últimes quatre temporades s’ha salvat, dues en els despatxos i dues més per un miracle en l’última jornada, no pot ser que que la crítica a Ibon i Pere s’escolti i es llegeixi de manera exagerada i que el retret als dirigents del club, sigui un tímid “Sixto dimisó” corejat per un grup minoritari d’aficionats durant el partit contra València.

Aquí tots som culpables …

Els dirigents i ex-dirigents, gerència i Consell d’Administració, que han portat el club a aquest desastre econòmic.

Nosaltres, els mitjans de comunicació, per no parlar clar i posar els punts sobre les ís, sense que sigui necessari caure en “amarillismos” però sense pors.

Després l’Ibon i el Pere, per no saber o no poder treure partit de la plantilla. També dels jugadors, com a professionals que són, per no ser capaços de competir gran part de la temporada.

I finalment, l’afició, que no són culpables però la resignació amb la qual viuen aquesta situació no ajuda a què el club evolucioni. També és cert que aquesta resignació ve motivada pel anys que fa que dura aquesta “travesía por el desierto”.

Reflexionem tots, però que “cada palo aguante su vela…”.




Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies