Román Montañez: “L’esport i la vida és així. Les etapes comencen i acaben”


Imatge d’arxiu del dia de la seva presentació

 

L’endemà que el club anunciés que no el renovava, Román Montañez ens ha concedit aquesta entrevista

 




Redacció | 06/05/2020  16:40

Bon dia Román i gràcies per atendre’ns. Ens pots explicar què ha passat, com ha anat tot plegat? 

“Doncs la veritat és que ha estat tot una mica precipitat. Vaig tenir una videoconferència amb el president i jo em pensava que era per parlar de la temporada vinent i veure que creia que s’havia de fer, i va ser per tot el contrari. Era per dir-me que havien decidit no renovar el meu contracte, que s’acabava ara al juny, i que donaven per finalitzada la meva etapa com a director esportiu del club.” 

Des de fora, i sense saber-ne els motius, si més no ha estat sorprenent. T’ha sorprès a tu? 

“Si, és clar. Estic molt sorprès. Més que res perquè, fa unes setmanes, jo mateix els comunico que han de pensar que jo acabo contracte al juny i que s’hauria de parlar a veure què volen fer. Em diuen que compten amb mi. Això és el que em van dir en aquell moment. Està clar que, dues o tres setmanes després, el conte ha canviat molt.” 

Sense entrar en polèmiques ni anar més enllà, no ha passat res durant aquest temps que et fes pensar que podia arribar aquest desenllaç? 

“No. Jo sempre he intentat actuar de la millor manera pel BAXI Manresa i pel club en general i sempre comportant-me de la millor manera. És clar que, amb aquest càrrec, hi ha decisions que s’han de prendre. N’hi haurà que agradaran més i d’altres menys. I cadascú podrà pensar com haurien de ser. Però la meva idea era que jo seguia i, almenys jo, no soc conscient si se m’ha dit que jo hagi fet alguna cosa malament. Entenc que no és per un tema de resultats. El que si m’han manifestat és que volen un altre tipus de lideratge.” 

Normalment, dins el món professional, quan els contractes acaben, mesos abans se’n comença a parlar. En el teu cas, ha estat fa 3 setmanes o bé tu ja havies preguntat abans? 

“Jo sempre he estat partidari de viure el moment i ja està. Un cop acaba aquesta temporada, tal i com ho ha fet, jo ho poso sobre la taula. Els manifesto que, abans no acabi el contracte, hauríem de parlar-ne. I és en aquest moment quan em comuniquen que compten amb mi. O aquesta era la seva idea inicial i ara no és així. Al final tenien l’opció de renovar-me o no i han decidit no fer-ho.” 

La teva relació amb la junta directiva i personal del club és bona no? 

“Si. No crec que hagi tingut cap problema amb ningú i sempre he treballat intentant ajudar a tothom el màxim possible , tant des del meu càrrec com en d’altres feines que, al ser un club petit, s’han de fer. No em porto malament amb absolutament ningú. Hi poden haver diferències per temes professionals però el meu tracte personal amb la gent del club, crec que sempre ha estat bo.” 

Havíes començat a planejar la propera temporada? 

“Si, és clar. Jo tenia una idea de com ho havíem de fer com a club. S’estava parlant que s’havia de buscar consens amb la directiva per saber, més o menys, amb quin pressupost es podia treballar i comptar. Així es podia començar a encarar la propera temporada. Fins el dia abans, jo estava parlant-ne amb en Carles Sixto i fent feina amb agents per saber en quins preus es movien alguns jugadors que podien ser interessants.” 

Després d’aquesta notícia, has parlat amb algú del club? I amb en Pedro Martínez? 

“No. Jo crec que el president ja li va comunicar al Pedro. N’hi ha que se n’hauran assabentat per algú de junta i d’altres per la nota del club. Alguns ja m’han preguntat que què ha passat per acabar així. Suposo que la nota de premsa ha desencadenat que tothom se n’assabentés. Hi directius que m’han trucat per saber com estic i espero que, en els propers dies, més gent em desitgi el millor, només per la relació que hi ha hagut.” 

Altres vegades que s’ha despedit a algú o que no se li ha renovat contracte, s’ha fet una roda de premsa per donar explicacions. Saps si es farà i si tu hi participaríes? 

“No. A mi me’n van donar l’oportunitat. El president em va comentar si volia fer un escrit, però entenc que això pertocava al club ja que la decisió és seva. A mi, si m’ho pregunten ho diré, igual que ho estic fent ara amb vosaltres, però aquestes coses passen i una mica de sorpresa si que me l’he endut.” 

 




Tot i que és tot molt recent i, segurament, el telèfon et treu fum, i que no es tracta de buscar ni bons ni dolents ja avui dia els clubs són empreses i aquestes coses passen, has tingut oportunitat de copsar una mica la reacció de l’afició? 

“La veritat és que no. Si que he rebut trucades i missatges però, al final, tot dependrà, com sempre, del que passi a partir d’ara. Si a l’equip de la temporada vinent li surten bé les coses, ja sabem que la memòria històrica en l’esport dura poc. Jo he passat pel club, sempre he intentat fer-ho el millor possible, he portat la marca Manresa allà on he anat. També crec que he ajudat a fer certs canvis dins del club i que, esportivament, els equips han funcionat. Això és el que m’emporto i, a partir d’aquí, una mica de decepció. I és normal per una persona que ha crescut al club, que hi ha estat en 3 etapes diferents. Al final, m’hi he fet jugador i persona. Agraeixo moltíssim l’oportunitat de ser director esportiu del club però tinc aquesta sensació de decepció.” 

Amb tot això de la covid-19, està clar que moltes coses canviaran. Com veus el teu futur? 

“Ara mateix el que necessito és situar-me. Com que m’ha arribat per sorpresa, necessito temps per estar tranquil, gaudir d’altres coses i no estat tot el dia enganxat al telèfon. No hauré de treure-li temps a la meva família com fins ara i, amb més calma, ja veurem. Creia que la meva carrera com a director esportiu havia començat i anava bé i m’agradaria haver continuat. No ha pogut ser però ja veurem què em depara el futur.” 

Et notem, pel tò de veu, dolgut o decepcionat. És així? 

“Estic decepcionat perquè m’hauria agradat seguir i, al final, els resultats esportius són els que són i aquí estan. I això és evident. Res passa per casualitat. No soc pas l’únic culpable, en el bon sentit de la paraula, de tot, i res ha passat només gràcies a mi. El bàsquet és un esport d’equip, tant a la pista com als despatxos. Jo sempre he treballat col·laborant amb tothom i donant importància a tots. No estic enfadat amb el club, són decisions que s’han de prendre. No estic enfadat amb el president, que és qui m’ho comunica, ni estic en contra d’ell ni molt menys. Ha estat moltes vegades al meu costat i ara ha hagut de prendre aquesta decisió i segur que té les seves raons. Però a mi hi ha coses que se m’escapen i segurament no sé tota la película.” 

Encara que dius que ara necessites temps i calma per pensar, la teva idea és intentar seguir la teva carrera com a director esportiu o també penses, per exemple, en les “banquetes”? 

“Ara mateix no em plantejo res, la veritat. Em toca fer un procés de pensar què he fet bé i què he fet malament. També què puc millorar si vull seguir en aquest camí. He de pensar en els problemes i coses que passen dins d’un club i amb qui m’ha ajudat. He de saber gestionar tot això. I és difícil. Jo he intentat treballar de la manera més honesta que sé, perquè com a persona tinc els meus valors. No he tret mèrits a ningú per donar-me’ls a mi mateix i jo soc així. En el futur seguiré treballant així, sigui dins del món del bàsquet o en qualsevol altre àmbit.” 

Amb què et quedes d’aquests tres anys com a director esportiu? 

“Em quedo amb la transició que es va haver de fer, des de que es va baixar a LEB fins a la tornada a l’ACB. I, d’alguna manera, aposentar el projecte a la Lliga Endesa. Era difícil i crec que es va aconseguir.” 

Ja per acabar, envia un missatge a l’afició i a tota aquesta gent que, des de les xarxes socials, manifesten la seva sorpresa. 

“Simplement dir-los que, l’esport i la vida és així. Les etapes comencen i acaben. Desitjo que tot li vagi bé al club i crec que hem aconseguit posar al Manresa en una situació bona per seguir treballant. Crec que també tinc bona part de culpa que això sigui així i que la marca Manresa és molt millor que fa 4 ó 5 anys i que és gràcies a tots, al club i a l’afició. A tots els aficionats, els agraeixo els ànims que estic rebent. Està clar que ningú és imprescindible i que hem de seguir cadascú el nostre camí.”

Moltes gràcies, Román. Des de Xiulet Final, t’agraïm enormement la bona predisposició i el tracte que hem rebut per part teva i et desitgem tota la sort del món en aquesta nova etapa.

 




Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies