DERROTA MASSA CRUEL
06/09/2015 Cd’E Manresa 0 – FC L’Escala 1
GALERIA D’IMATGES
VICTÒRIA EN UN PARTIT DUR
20/09/2015 Cd’E Manresa 1- CF Lloret 0
GALERIA D’IMATGES (CLICA AQUÍ)
EL CE. MANRESA ES QUEDA SENSE PUNTERIA
04/10/2015 Cd’E Manresa 0 – FC Andorra 2
GALERIA D’IMATGES (CLICA AQUÍ)
VICTÒRIA SENSE PATIR DEL CE MANRESA
18/10/2015 Cd’E Manresa 3 – CE Abadessenc 1
GALERIA D’IMATGES ( CLICA AQUÍ )
TRIOMF DEL LÍDER
02/11/2015 CE MANRESA 3 – FC MARTINENC 2
GALERIA D’IMATGES ( CLICA AQUÍ )
LES BAIXES I UN BON HORTA PODEN AMB EL MANRESA
15/11/2015 CE MANRESA 0 – UAT HORTA 1
GALERIA D’IMATGES (CLICA AQUÍ)
VICTÒRIA DEL CE MANRESA I OBJECTIU COMPLERT
13/12/2015 CE Manresa 4 – UD Molletense 0
GALERIA D’IMATGES (CLICA AQUÍ)
EL CE MANRESA ACONSEGUEIX FER BO L’EMPAT
10/01/2016 CE Manresa 1 – UE Vic 1
GALERIA D’IMATGES (CLICA AQUÍ)
LA LLUM IL·LUMINA EL CAMÍ DE LA VICTÒRIA
21/02/2016 CE MANRESA 1 – UE AVIÀ 0
GALERIA D’IMATGES (CLICA AQUÍ)
L’EMPAT ELS ACOSTA AL LÍDER
06/03/2016 CE MANRESA 0 – CE FARNERS “A” 0
GALERIA D’IMATGES (CLICA AQUÍ)
AFERRATS A UN SOMNI
20/03/2016 CE MANRESA 2 – UE TONA 1
GALERIA D’IMATGES (CLICA AQUÍ)
OCASIÓ PERDUDA
11/04/2016 CE MANRESA 1 – GIRONA FC B 2
GALERIA D’IMATGES (CLICA AQUÍ)
RES GUANYAT, RES PERDUT, RES ESCRIT
24/04/2016 CE MANRESA 0 – UE LA JONQUERA 0
GALERIA D’IMATGES (CLICA AQUÍ)
AL LÍDER JA LI ANAVA BÉ UN EMPAT
15/05/2016 CE MANRESA 0 – UE VILASSAR DE MAR 0
GALERIA D’IMATGES (CLICA AQUÍ)
ACABA LA LLIGA AMB BON SABOR DE BOCA
29/05/2016 CE MANRESA 3 – CF MOLLET UE 1
GALERIA D’IMATGES (CLICA AQUÍ)
“EL MILLOR ERA FER UN PAS AL COSTAT”
31/05/2016 El passat diumenge es va disputar, a l’estadi municipal El Congost, l’última jornada de la lliga de primera catalana de futbol. També va servir com a despedida del tècnic local Dani Andreu, que ha estat al capdavant de l’equip durant 5 anys.
Molt amablement, abans del partit, va atendre els micròfons de Xiulet Final.
Xiulet Final: Bon dia Dani. Després de cinc temporades has decidit posar punt i final a la teva etapa al Centre d’Esports Manresa. Perquè aquest any?
Dani Andreu: Quan tu veus que l’equip fa tot el que pot i no li pots treure res més, i estàs 5 anys om hem estat nosaltres, lluitant per estar a dalt, i no hem acabat de fer el salt que volíem fer, la veritat que et sents buit, amb poques ganes de seguir. Em considero una persona honrada i honesta i crec que havia d’actuar en conseqüència. El millor era fer un pas al costat i el millor per a mi era trobar altres motivacions i sobretot, que el club i l’entitat, tinguin temps per preparar un nou projecte de cara a la temporada vinent.
XF: D’aquests cinc anys, potser aquest és el que s’ha estat més aprop d’aconseguir l’objectiu. Què ha faltat?
DA: És complicat. No vull fer servir el tòpic, però ens ha faltat la sort del campió. I tret de la sortida a Avià, que vam tenir la sort de treure-la, jo no recordo cap partit on la fortuna ens hagi somrigut. També ha estat un any molt complicat des del principi, perquè hem tingut problemes burocràtics amb els papers d’alguns jugadors, després hi ha hagut lesions, de fet és l’any de la meva carrera on més lesions he vist. No sé perquè, però en tot l’any, no hem pogut fer una alineació amb tot la plantilla al complert. I també, els errors que hem comès, que un equip que aspira a ser campió, no pot cometre. En el tram final, no hem tingut sort amb els arbitratges. No ens han près res, no els n’hi donaré la culpa, però hi ha hagut finals com el del Sant, Horta o Vilassar, que no hem tingut fortuna en aquest sentit.
XF: Més enllà d’aquestes finals que comentes, l’equip a fallat a casa davant rivals, a priori, accessibles. Ha pogut ser això la clau?
DA: Bé, això entra dins el que ha estat la campanya en general. Si ho analitzes, ha estat una temporada amb moltíssima igualtat i hi ha rivals, que estan descendits, que han guanyat a d’altres que lluitaven per ascendir. És cert que aquí, a casa, ens ha costat molt, també ho és que, quan vaig arribar aquí el primer any, em vaig adonar del complicat que és guanyar a casa, que l’equip sempre rebia golejades, i vaig veure que calia fer alguna cosa perquè això no passés, i la veritat és que, els que ens han guanyat, tots ho han fet per la mínima, excepte l’Andorra que ho va fer per 0-2 de manera totalment injusta. No ha vingut ningú i ens ha estomacat, com passava abans, però la veritat és que a casa els resultats no han estat bons pel motiu que sigui: les dimensions del camp, la fredor de l’entorn, el que sigui… però així ha estat.
XF: Sobre la fredor del camp, què creus que ha faltat perquè l’afició de Manresa s’acabés d’enganxar a l’equip?
DA: Jo crec que l’afició va una mica a remolc de l’equip. Nosaltres tampoc hem donat espectacle com per posar un gran nombre d’aficionats al camp. Som un equip que tenim les nostres limitacions, que intenta donar el millor, però està clar que la gent vol venir i veure espectacle, cosa molt complicada en aquestes categories. I jo ho entenc. La veritat que l’únic dia, des de que jo soc a Manresa, que ens hem sentit arropats i que es veien ganes de lluitar per l’ascens, va ser el dia del Vilassar. Aquell dia, el públic va estar espectacular i em va saber molt de greu que les coses no sortissin bé. Però no és qüestió de donar la culpa al públic, sinó que és un motiu més del que ens ha passat. Per pagar una entrada per venir a veure un partit d’aquestes categories, s’ha de ser molt, molt aficionat, perquè sinó és molt complicat.
XF: En el pla personal, d’aquests cinc anys, amb què et quedes?
DA: Em quedo amb les persones que he conegut. Quan vaig venir per primer cop, la meva primera etapa, només coneixia aquest lloc de venir-hi a jugar. I vaig marxar per decisió personal i perquè no m’agradaven algunes persones que anaven a entrar al club. Però aquesta segona etapa, tot ha estat diferent. M’he trobat una gent meravellosa. Em sentiré un manresà més. M’emporto el sentiment d’una entitat que sempre m’ha respectat moltíssim. I m’emporto la ilusió de què el Manresa ben aviat s’emporti l’objectiu que fa anys que lluita.
XF: Per acabar, quins plans té en Dani Andreu per la propera temporada?
DA: La meva idea és seguir treballant. El que passa és que, això de futbol, no és gens fàcil pels entrenadors. Estic obert a escoltar ofertes i amb ganes d’emprendre un nou projecte i conèixer nous clubs i noves cares.
