Toni Massegú: “Més enllà de les victòries o les derrotes, que es puguin formar a través de l’esport.”


Imatge de Toni Massegú 

El nou regidor d’esports analitza, tres mesos despres d’accedir al càrrec, tots els temes de l’actualitat esportiva de la ciutat.

 




Redacció | 30/09/2019  19:57

És en Toni Massegú i fa poc més de tres mesos que és Regidor d’Esports de l’Ajuntament de la ciutat. Ens ha volgut concedir una entrevista per explicar-nos com ha viscut aquest primer trimestre al càrrec i com veu els reptes de futur, tant pel que fa als clubs i esportistes, com pel que fa a les instal·lacions i necessitats de la ciutat.

Primer de tot, gràcies per atendre’ns. Què tal les teves primeres setmanes o mesos al càrrec de Regidor d’Esports?

“Bé, la veritat és que molt il·lusionat, amb moltíssimes ganes i també amb molta responsabilitat per la gent que m’ha precedit. Estem parlant, en aquest cas, de dos “grans”: un és l’actual alcalde, en Valentí Junyent, que va ser-ne quatre anys,. I d’altra banda, en Jordi Serracanta que, a tot arreu on vaig li fan homenatges. A mi m’ho han posat complicat. Més enllà d’això, tinc molta il·lusió i, durant aquests mesos, el que si he pogut comprovar són coses que em preguntava com a ciutadà. Per exemple, jo em preguntava com d’aquesta ciutat podien sortir tants bons esportistes en qualsevol de les moltes disciplines que hi ha. I quan estàs a l’altra banda te n’adones: com els clubs en general tracten a la base, com cuiden a les nenes i nens, posen bons tècnics i això necessàriament fa que, sigui en el vessant amateur o professional, acabi sortint.”

En aquest breu temps que hi ets, t’ha donat temps a assimilar on t’has posat?

“Si. (riu) Jo crec que és un món apassionant. Tothom m’identifica i, a més, també soc regidor d’Ensenyament i Universitats, però jo he estat tota la vida vinculat a l’esport, en aquest cas al Nàstic. De fet ara ja no en soc directiu, ho vaig deixar perquè creia que era el que havia de fer. També de petit anava al Centre d’Esports Manresa, amb el meu pare que m’hi portava. Igualment també, des de l’any 90 que vaig al bàsquet. Jo ja anava al Vell Congost i crec que, tot aquest bagatge, m’ajuda. Soc una persona vinculada amb l’esport de Manresa.”

Precisament, ara arrossegues el carretó de dues regidories. A efectes de govern, són de les més importants?

“L’esport és clau i, qui no ho entengui així s’està equivocant. A part de tots els valors que dóna l’esport, de disciplina, de treball en equip, de solidaritat, … és una eina, potser la més important, de cohesió social. Miraré d’explicar-me. Jo, que també porto Ensenyament, a moltes famílies nouvingudes que arriben aquí a la ciutat, el primer que fan és demanar escola pels seus fills i, la segona, és buscar un club esportiu. I això és així, no ens enganyem. Per tant, a nivell de cohesió social és clau i, també, un altre element que de vegades ens descuidem i que crec que és fonamental, és el de sentiment de pertinença a la ciutat. Que els nens, els joves, els adolescents, es puguin identificar amb la ciutat a través d’un club esportiu, a través d’una activitat esportiva, això té un valor que és intangible, que no veiem, i en canvi és fonamental. I no parlem només d’un esport o un club sinó de tots i cadascun dels clubs i esports que es practiquen a la ciutat.”

A Manresa hi ha una gran quantitat i varietat d’esports. Creus que l’Ajuntament de la ciutat està preparat?

“Ho hem d’estar o hem de mirar d’estar-ho. És evident que ens falten algunes instal·lacions i ens agradaria poder tenir-les. Però, ara mateix, el que tenim és el que hi ha i, amb això, hem d’anar tirant. Tenim quatre anys per fer millores i reformes i crec que l’Ajuntament ha d’estar preparat per assumir-ho. Hi ha un element important, que a a vegades no tenim en compte, que és el que ha explicat que, als darrers anys, hi hagi hagut aquest augment, aquest apogeu que es té aquí a la ciutat. És el programa “Esport a la carta”. Jo crec que, aquest programa és fonamental perquè ens permet arribar als nostres joves, als nostres adolescents, als nostres nens i nenes, i que puguin practicar i “tastar” qualsevol tipus d’esport i, al final, sempre n’hi ha uns quants que es decanten per algun esport diferent als habituals. No tot s’acaba amb bàsquet o futbol. A vegades costa explicar això i no ens n’hem d’amagar. Pot semblar un maldecap per l’ajuntament, en el sentit que hem de buscar noves instal·lacions, etcètera. Però es tracta d’un tresor per la ciutat que, mai de la vida, hem de deixar perdre.”

Més enllà dels atractius que pot tenir Manresa com a ciutat, l’esport també serveix per donar-la a conèixer?

“És evident. I de fet, a nosaltres, una de les coses que ens agradaria impulsar durant aquests quatre anys a la nostra ciutat és la promoció de la ciutat a través de l’esport femení. Ens sembla que hem d’intentar portar events importants a la ciutat d’esport femení. Manresa ha de poder tenir aquest atractiu.”

Parlant d’en Jordi Serracanta, el teu antecessor, el seu mandat es va caracteritzar, sobretot, per ser un regidor molt proper amb els clubs. Penses seguir el seu mateix camí?

“Això ho he après d’ell i espero poder seguir fent-ho. El gran mèrit d’en Jordi, amb qui m’uneix una bona amistat, és que en un període concret, el del 2015-2019, quan tot just s’estava començant a sortir de la crisi i on hi havia pocs diners (encara que ara tampoc és que n’hi hagin molts), ell va ser capaç d’establir unes complicitats amb els clubs molt importants i molt grans. Aquesta és la línia que hem de seguir. Arriba un punt que hem d’intentar, també, fer un pas més. Tant de bo el puguem fer però això també dependrà de la disponibilitat econòmica.”

També parlàvem un dia amb en Jordi Serracanta sobre la importància que les empreses privades s’impliquin amb els clubs esportius i l’esport en general. Des de l’Ajuntament, ja es treballa en aquesta direcció?

“Si. S’està treballant en aquest sentit. Ja es va aconseguir, i és mèrit del Centre d’Esports Manresa, parlar i arribar a un acord perquè la FUB entrés a col·laborar al club i, evidentment, això és un element imprescindible. El problema rau que sempre es va a buscar a les mateixes empreses, però el tema ha d’anar per aquí i és un tema conegut. Ara també estem buscant perquè volem portar la Volta Ciclista a Catalunya i necessitem empreses que ens puguin subvencionar.”

Parlant de la Volta Ciclista, quina previsió hi ha a curt-mig plaç de portar events esportius a la ciutat?

“Això de la Volta Ciclista ho volem intentar. És un event bonic i interessant per dues coses: primer perquè fa temps que no ho tenim, potser el primer o segon any del Valentí com a alcalde i ara ja tornaria a tocar. I la segona, perquè Manresa, com a ciutat ciclista, és la que més arribades de la Volta Ciclista a Catalunya ha acollit, exceptuant Barcelona. Un altre motiu seria perquè aquest any fa 100 anys i volem intentar caçar aquest fet. Hem d’intentar que les empreses del territori s’involucrin i aconseguir que això es pugui dur a terme.”

Potser algun dels problemes que té Manresa i rodalies a l’hora de portar a la ciutat grans esdeveniments sigui l’oferta de places hoteleres? 

“Si. Però jo diria que estem relativament ben comunicats, tenim diferents hotels que sempre estan disposats a col·laborar. I Manresa, tot i no estar del tot ben comunicada, ho està en el sentit que està a prop de Barcelona i de diferents pols que també poden acollir places hoteleres. Jo això no ho veig com un problema. Evidentment, ens agradaria tenir més hotels a la ciutat però, també és veritat que Manresa es troba a tres quarts d’hora de Barcelona.

Si ens centrem en l’esport pròpiament dit, la temporada passada va ser brutal pel BAXI Manresa. Què suposa per la ciutat que un club com el Bàsquet Manresa hagi jugat uns play off, ara jugui a Europa? 

“Un orgull. Abans parlàvem de la promoció de la ciutat i s’ha d’imaginar el que suposa que, cada cap de setmana, el nom de Manresa en nombri a tot a Europa. Ara mateix, desconec el nombre de televidents potencials que pugui haver-hi però, de ben segur que seran un munt d’espectadors que sabran o tindran coneixement de Manresa. És posar el nom de la ciutat a Europa mitjançant l’esport. També haig de dir que, aquesta temporada serà molt cemplexa, i haurem de tenir-ho molt en compte i tenir molta paciència perquè, combinar lliga regular i la Basketball Champions League no serà una tasca fàcil. Però, també és veritat que, una de les coses de les que et dones compte com a regidor d’esports és la professionalitat que hi ha en aquest club. Sovint es parla del “miracle de Manresa” i, de miracles, res de res. Aquí hi ha molta gent que està treballant, deixant-s’hi la pell, buscant jugadors i que les nòmines es puguin pagar. Hi ha molta professionalitat que fa que, quan te n’adones, entenguis perquè a Manresa s’ha aguantat i es segueix aguantant, perquè venim de molt lluny.” 

És evident que el nom de Manresa associat al bàsquet ja està consolidat des de fa molt de temps. Ara, el Centre d’Esports Manresa està a Tercera Divisió Nacional. Com d’important és per la ciutat que el club s’hi consolidi i que, a la llarga, es pugui optar a la Segona Divisió? 

“Tornem a estar en el mateix d’abans. Manresa és una ciutat d’esport i, en aquest sentit, és important tenir un equip de futbol a Tercera. Crec que mai ha passat d’aquesta categoria en la seva història, només un cop va jugar la promoció fa molt de temps, potser 50 ó 60 anys, quan es jugaven aquest tipus de promocions. Jo, tota la vida l’he vist, tant al Pujolet com al Congost, a tercera. De fet, crec que és la categoria on ha estat més temps. Com a ciutat és important que es pugui mantenir però això també serà la ciutat qui ho decideixi, anant al camp, ajudant i recolzant. I el club també, obviament, s’ha d’obrir a la ciutat. Estaríem parlant de visitar escoles i reforçar el que dèiem abans de sentiment de pertinença. Tenen totes les llavors perquè això pugui ser així.” 

Un altre tema de moda aquest estiu, i potser et posi ara en una tessitura complicada, és el de la compra del Nàstic per part de l’Andorra de Gerard Piqué. Des de l’Ajuntament, com es va viure aquesta situació? 

“Nosaltres sempre ho hem valorat des de la perspectiva que el club és suficientment gran amb una massa social prou intel·ligent com per poder prendre les seves pròpies decisions. La idea crec que era mantenir un projecte esportiu i això passava, malgrat el sentimentalisme que un pugui tenir i el greu que pugui saber en determinats moments, per aferrar-se a la única possibilitat que, ara mateix, hi havia. Crec que això és una oportunitat per un club amb equips que són referents en el futbol base català perquè hi podem tenir bons jugadors i bons equips que et vinguin cada setmana i amb els quals puguis competir de tu a tu. Crec que hi ha una bona estructura i això és important. Ara bé, també és cert que sempre han estat un club de Manresa i també s’ha de mantenir aquest sentiment. Per tant, jugadors de la ciutat, del barri, de la comarca que vulguin jugar-hi, amb uns certs mínims, han de poder fer-ho. Evidentment, potser no en els equips d’elit però si amb equips amb garanties i aquest és el tema que, a mi, em preocupa. Aquest és el repte: seguir mantenint aquell sentiment de Gimnàstic de tota la vida.” 

Seguint amb el futbol, un altre dels temes, no complicat però si pendent, és el dels camps de futbol de barri. Com està aquest projecte? 

“Aquest és un tema complicat perquè és una qüestió de diners. Les demandes són absolutament justificades i ho entenc perfectament. Des de la regidoria hem de trobar la manera de portar-ne a terme almenys un. Garantir que en farem molts és mentir a la gent. A mi em sembla que, en aquesta legislatura, està ben encarrilat el de la Balconada i dic encarrilat perquè ens sembla una prioritat de govern pel 2020. I la resta, intentarem treballar-hi perquè es dugui a terme però garantir-ho és molt complicat. A més a més, també hem de veure la idoneïat i l’absolut aprofitament de totes les instal·lacions de la ciutat. Hem de veure-ho i acabar d’estudiar el projecte que hi pot haver al Xup, etc. Hem de treballar perquè aquest greuge històric es pugui subsanar.” 

Precisament, sobre la viabilitat de les instal·lacions, no sé si el consistori s’ha plantejat alguna vegada el fet que Sant Pau, amb un equip; la Balconada, crec que amb 7, etc. Hi ha una necessitat real de tants camps de futbol? 

“Bé, això ja és el que jo deia d’estudiar aquestes possibilitats. Ells et dirien que si, que el problema és que el camp és de terra. Probablement en algun cas puguin tenir raó però, en d’altres, també és cert que la natalitat és la que és i, també és veritat que aquest és un tema que l’hem de tractar amb molta delicadesa ja que hi ha moltes sensibilitats. Estem parlant de clubs històrics i hem de ser molt respectuosos amb aquesta història.” 




Un altre dels temes que queda pendent, o que s’està treballant, és el tartan de la pista d’atletisme. Com està això? 

“Doncs exactament igual que el camp d’herba artificial de la Balconada. és una prioritat per aquest govern i intentarem que es pugui posar de cara al 2020. Tenir-ne la certesa absoluta és enganyar a la gent. És en el que estem i, a partir d’aquí, encara estem treballant en els pressupostos.”

Parlaves abans de l’Esport a la carta. Confirmes que es continuarà amb aquest projecte? 

“Per suposat. A més hi ha el tema de beques esportives i, justament, es va aprovar continuar-ho en l’últim ple municipal. Seran les mateixes bases de la temporada passada. Jo, ara mateix, no voldria dir cap mentida, però crec recordar que són 18.000€ els que hi ha de pressupost per aquests ajuts. Ja ha començat el període d’inscripcions i em sembla que s’acaba el proper 4 d’octubre. Des de la regidoria el que estem fent és empaitar els clubs perquè ho tinguin clar i ho sàpiguin, ja que són els mateixos clubs els que ho tramiten per una qüestió de practicitat i, en principi, ho han de continuar.” 

Abans també hem parlat de tot el nivell esportiu que hi ha a Manresa. A més de bàsquet i futbol hi ha molt més: judo, gimnàstica, volei… tots aquests clubs ja t’estan “apretant”? 

“Si, la veritat és que si, però la gent de l’esport són gent molt sana. I és per això que són gent que saben posar-se al teu costat, que saben que hem de treballar junts. I, en aquest sentit, fan bé d’apretar ja que han de defensar els seus interessos i les seves necessitats. I nosaltres hem de saber quin és el nostre límit, encara que ens agradaria molt poder-los-hi donar tot allò que demanen. Aquest límit no el podem creuar per no crear situacions d’endeutament, de fallida de l’ajuntament. Hem de ser molt responsables.” 

Fa poc que s’ha inaugurat la graderia del camp de rugby, una necessitat llargament demandada. Les petites coses que queden pendents, com ho fareu? 

“Això és el que hem d’anar treballant, totes aquelles coses que van quedant pendents. L’altre dia vaig anar al rugby i, tot i la pluja, hi havia gent asseguda i vaig poder veure les millores. Ara toca fer un inventari de totes aquelles coses que es necessiten, ja sigui al Pujolet o en altres instal·lacions, per poder-ho anar solucionant. També estem pendents que ens arribi la banqueta del beisbol, que serà en breu, i es tracta d’anar estant al costat de tots aquests clubs. D’altra banda, hem adequat el camp de Les Cots, on aquest any hi tornarà  l’ONG Diapo.” 

Un altre dels temes delicats, sobretot per ser un esport que ha donat a Manresa un nom, és la secció de waterpolo. El club viu, ara mateix, una situació una mica temporal. 

“Si. Hi ha hagut un canvi de junta i em consta que estan treballant molt. Estem pendents de poder-nos entrevistar amb ells. Ja es va intentar una entrevista entre l’alcalde i la nova presidenta però, en aquell moment, ella estava competint i no va ser possible. En tot cas, nosaltres estem al seu costat pel que ells creguin i necessitin. Sé que és una directiva molt responsable i que sap exactament el que toca i que no vol estirar més el braç que la màniga.” 

Ja per acabar, si creus que ens ha quedat algun tema pendent o vols enviar algun missatge a la ciutat i a tota la gent de l’esport, ara pots fer-ho. 

“Si, dues coses. La primera, ara que parlàvem de natació m’ha vingut al cap és el programa d’ensenyament que fem. Crec que esport i ensenyament van absolutament lligats. Es tracta del programa de natació que fem per les escoles. És un orgull per nosaltres perquè, aquest any, podrem arribar a tots els alumnes de primer i segon de primària de totes les escoles, públiques i concertades, de la ciutat. Tots els nens tindran un trimestre per poder anar a nadar. I no només a la piscina, sinó a diferents espais. I respecte al missatge que m’agradaria donar als clubs i esportistes de la ciutat, bàsicament que continuïn treballant la base tant bé com ho han fet fins ara, que no s’oblidin mai que estan treballant amb nenes, nens i adolescents que tenen idiosincràsies especials, i que els estan formant. I, finalment, que tots els clubs, absolutament tots, tinguin molta sort aquesta temporada. Més enllà de les victòries o les derrotes, que puguin formar a través de l’esport.” 

Moltes gràcies, regidor.

 




Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies