Un renovat i molt jove Sènior de la Joviat arrenca dissabte una nova temporada


Imatge de l’entrenador i la capitana 

 

GERARD BARBÉ I CARLA ROMEU, ENTRENADOR I CAPITANA DEL SÈNIOR DE LA JOVIAT CONCEDEIXEN UNA ENTREVISTA 48 HORES ABANS D’ENCETAR UNA NOVA TEMPORADA A PRIMERA CATALANA.

 




Redacció | 14/9/2018  16:52

Dissabte vinent, a les 6 de la tarda, al Complex del Vell Congost, el Sènior de la Joviat arrenca una nova temporada amb l’equip totalment renovat. 48 hores abans d’aquest debut, Gerard Barbé, primer entrenador, i Carla Romeu, capitana, ens han concedit una entrevista per explicar-nos les novetats i objectius de l’equip.

Bona tarda Gerard. Primer de tot, com ha anat la pretemporada?  

“Ha anat molt bé. Hem fet una bona preparació. La primera setmana ja vam jugar un partit, perquè ens agrada començar competint i començar a agafar sensacions. També vam jugar el “Ciutat de Manresa” contra la JET, un partit on ja vam poder desenvolupar el joc que havíem anat treballant i vam acabar jugant i guanyant el Torneig Copa Maresme. Hem fet bons partits, amb ganes i molta força.”

Aquest any el primer equip és molt “Joviat”, amb jugadores que han pujat del júnior. No va anar bé l’experiència de l’any passat, que torneu a l’essència “Joviat”? 

“Crec que sabíem que l’essència Joviat arribaria aquest any. Teníem clar, els que som dins del club, quan vèiem les jugadores que pujaven, que tard o d’hora tindríem aquest sènior que tots volíem. I ha passat aquest any. L’experiència de la temporada passada va tenir coses bones i d’altres no tant però no ens penedim de res. El que sí que crec és que ara comencem una etapa amb un nou sènior, molt jove, un equip fet a casa amb una sola jugadora vinguda de fora, la Júlia Marsol, però que té part de l’ADN d’aquest equip que ha pujat. I estem molt contents que sigui un equip fet a casa, fet de Manresa i fet de Joviat.”

Parla’ns una mica de l’equip d’enguany.  

“L’equip, sobretot, té com a base el treball. Un treball de dia a dia i amb la bona convivència que hi ha dins del grup. A les 11 jugadores que tenim els encanta jugar a bàsquet, entrenar i competir i això és un punt d’inflexió important a nivell d’equip, perquè els entrenaments són de molta qualitat i, a més a més, tenim jugadores júniors a sota, que tenen molt de nivell, que fan que sempre estiguem entrenant amb 12 jugadores. Això comporta que els entrenaments i les setmanes siguin de moltíssima qualitat. Aquest any ha entrat al staff Pep Piqueras, entrenador del cadet preferent i, juntament amb en Joan Blázquez, seran peces clau per treballar el dia a dia amb aquestes jugadores. La Clàudia Jorge aquest any no seguirà però cal agrair-li el gran treball que ha fet en els seus dos anys d’ajudant. A nivell de jugadores, aquest equip podrà oferir un bàsquet molt atractiu, molt ràpid i dinàmic, de transició i camp obert on, defensivament, a diferència de l’any passat, serem un equip que darrera estarà molt treballat i als equips contraris els costarà molt fer punts. I això també serà important.”

Quins objectius t’has marcat?  

“L’equip és molt jove i tindrem moments de tot. La inexperiència del grup serà important però, d’altra banda, també hi ha altres factors com l’ambició, el desig i el treball, que poden fer que treguin endavant molts partits. El fet de tenir 6 jugadores del júnior de l’any passat i que es coneixen molt bé, i el fet que a mitja temporada passada ja jugaven i ajudaven al sènior fa que sigui més fàcil aquest any, perquè ja es coneixen totes. Només ens cal encaixar a la Júlia, de la qual estem molt contents i estem segurs que sumarà a l’equip. És un privilegi entrenar a aquest equip. L’objectiu és intentar jugar setmana a setmana, partit a partit, i guanyar el màxim possible. Quan s’acabi la temporada, ja veurem on som.”

L’experiència de la temporada passada, de canviar de grup, com ha anat?  

“Aquest any la federació ha canviat la manera de fer els grups i ara estem tots barrejats. Hi ha equips de totes les províncies catalanes. Serà una lliga més imprevisible, perquè tampoc coneixem a molts equips, tant sols n’hi ha 4 de l’any passat. Crec que, quan comencem i passin 5 ó 6 setmanes, veurem els resultats que es donen i com són els equips. Així podrem valorar com és el grup. Nosaltres hem de preocupar-nos de nosaltres mateixos i no dels altres.”

Què suposa que el Cadet hagi aconseguit plaça a Preferent?  

“A nivell de club suposa un pas molt important del bàsquet femení de la ciutat i del Bages. Tenir tres equips a Preferent (infantil, cadet i júnior), i que els equips B siguin a Interterritorial, és un pas endavant pel club. Ens hem col·locat dins els 7 únic clubs de formació de Catalunya que tenen els 3 equips a Preferent. Portem molts anys treballant per aconseguir-ho i, ara que ja ho tenim, comença una nova etapa: la de mantenir tota aquesta estructura. Segur que serà complicat, però amb treball i amb l’equip humà que tenim, tant des del sènior, com amb els entrenadors o l’estructura més tècnica, estic convençut que tothom posarà el seu granet de sorra per mantenir aquestes categories.”

3 equips a Preferent. És la millor temporada per a la Joviat? 

“A nivell de Preferent, pel fet de fer-nos veure a Catalunya, està clar que si. Retornem on érem fa molts anys, quan la Joviat era un referent del bàsquet femení, ara tornem a treure el cap. Però nosaltres tampoc ens volem tornar bojos. Volem fer les coses a poc a poc, tal i com hem fet fins ara. Volem mantenir l’estructura, els entrenadors i sumar-n’hi més que estiguin predisposats i confïin en el bàsquet femení i en el nostre projecte. A partir d’aquí, tothom que si vulgui afegir, sumarà.”

La setmana pasada, en una altra entrevista, un entrenador ens comentava que potser caldria professionalitzar més la tasca dels entrenadors, començant pels sous i que, d’aquesta manera, potser augmentaria la qualitat de la formació, almenys pel que fa a les hores que hi podrien dedicar. Hi estàs d’acord amb aquesta afirmació? 

“Crec que està clar que, en tots els esports de formació, la base són els entrenadors i això no està regularitzat. Hi ha contractes de voluntariat i d’altres, però estem parlant d’un sou que cobreix les teves despeses bàsiques: de gasolina, del dia a dia. Amb aquest sou no t’hi guanyes la vida. Hi ha molt pocs privilegiats que puguin viure d’entrenar a equips de categories no professionals. La majoria d’entrenadors que, com jo, ens hem format, ens hem gastat molts diners per fer-ho i ens trobem que, amb el que nosaltres cobrem, no podem viure’n exclusivament. Ens caldrien moltíssimes més hores treballant per aconseguir-ho. És una lluita constant de clubs i entrenadors amb d’altres estaments.”

Després d’aquesta conversa hem parlat amb la capitana d’aquest nou sènior. Bona tarda Carla. Quan temps fa que jugues amb el sènior de la Joviat?  

“Aquest és el quart any. Abans vaig jugar un any al sènior de l’Almeda i, al mateix club també vaig estar al júnior. I en categories inferiors jugava al Segle XXI.”

És complicat compartir equip amb jugadores extrangeres?  

“Pel que fa referència a l’any passat, si que és veritat que compartir vestuari amb jugadores que no parlen el teu idioma fa que costi més fer equip. Tu pots estar parlant i fent broma i n’hi ha que no t’entenen, es fa més difícil la integració. Estan al seu món i ets tu que has d’acostar-t’hi i integrar-les. A pista és diferent. No és tan complicat perquè, al cap i a la fi, el bàsquet és un joc on es gesticula més que no pas es parla i, quan parles, fas servir 3 ó 4 paraules comodí. Però també és cert que, jugant, a vegades et surten expressions en el teu idioma, i es fa difícil. També influeix la diferent manera de jugar dels diferents països.”

Comentava el Gerard que, aquest any, hi ha 6 jugadores pujades del júnior. Noteu que fan com un mini equip, pel fet que es coneixen tant?  

“Potser és cert que elles, dins del seu grup, tenen més complicitat, ja que porten jugant juntes molts anys. Però com que ja ens coneixíem d’abans, no tenim cap mena de problema. Som un sol equip i la diferència d’edat tampoc és un problema ni una barrera.” 

Quins objectius teniu les jugadores?  

“Principalment, gaudir de la temporada i passar-nos-ho bé tant dins com fora de pista, perquè si les coses van bé a pista, això es nota fora. Sabem que som un equip jove i amb poca experiència, que patirem garrotades, però tenim ganes de competir i demostrar que, encara que siguem novelles, tenim ganes d’arribar el més lluny possible.”

Què diries a les nenes perquè comencin a jugar a bàsquet? Com les animaries? 

“Primer de tot els diria que és important que facin esport, sigui quin sigui. Fer esport, en el teu nivell de vida, només fa que sumar. Si s’animen a jugar a bàsquet, els diria que és un esport que els aportarà altres valors com fer equip, treballar entre tots, conviure amb d’altres persones, millorar les relacions… Tot el que aporta són coses positives.”

 




Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies