Victòria del CE Manresa per tancar la lliga regular


Imatge d’arxiu | XF – Gus Carrasco

 

Tercera Divisió, grup 5è-A – Jornada 22

CE Manresa 2 – Terrassa FC SAD 1

 




José Antonio Sánchez | 28/03/2021  19:30

El Manresa desperta del malson d’empats i dues derrotes en tota una volta, convertit en ‘un monstre’ que es cruspeix un dels favorits.

Feia dos mesos i mig que el Manresa, d’ençà que va guanyar a l’Olímpic de Terrassa, havia entrat en un malson en què la trajectòria anterior havia anat perdent llum i tornant-se fosca. Empat rere empat, i amb dues derrotes pel mig, el pitjor moment del malson arribaria el 21 de març, a Valls, on l’equip blanc-i-vermell, lluny de fer pinya a la terra dels Castells, va fer figa.

Aquest diumenge, quan es va despertar, no va trigar gaire a adonar-se que s’havia convertit en un monstre semblant al que va descriure Kafka ara fa més de cent anys. El Manresa s’havia convertit en ‘un monstre’ amb molts tentacles, capaç d’arribar a tot arreu amb cadascú d’ells; amb uns ulls molt grans, capaços de veure qualsevol racó per on l’enemic volgués entrar al seu cau; amb un parell d’ariets que assestessin cops mortals en cas de necessitat i amb una mena de closca d’acer infranquejable, capaç de resistir els cops més durs del seu rival.

Amb aquestes armes, el Manresa va fer front a la visita del Terrassa, un dels grans favorits per l’ascens, i les va saber emprar en cada moment d’un enfrontament que va agradar, i molt, a una parròquia entregada als seus en una graderia del Congost que feia goig. Malgrat que el Terrassa va saber donar-li el primer cop a un Manresa que tot just acabava de despertar, quan va engreixar la ‘maquinària’ va saber aprofitar els dos ariets per deixar noquejat el seu rival.

Noah feia pujar la temperatura a una graderia agenollada als seus peus, just una setmana després d’haver complert 200 partits amb la camiseta del Manresa. Els interminables set minuts d’afegit no van variar ni un bri el guió perfecte: el Terrassa va ser víctima de ‘la metamorfosi’ d’un Manresa que ha tornat als seus orígens i que començarà la segona fase amb il·lusió renovada.

 

Després que Ortega atrapés una pilota que anava a l’esquadra, encara que amb poca força per sorprendre’l (9’), a la següent jugada el Terrassa obria el marcador. Una jugada per la banda dreta de l’atac egarenc acabava amb una passada perfecta sobre l’arribada de Jaume perquè aquest afusellés Òscar Pulido, que debutava aquesta temporada a la porteria manresana (10’). No obstant, el Manresa va fer com si sentís ploure, sense que l’afectés gaire aquell cop, i tres minuts després aconseguia eixugar l’avantatge visitant amb un gol de Noah després d’una jugada enrevessada en què el davanter blanc-i-vermell va estar porfidiejant la pilota fins que va posar la punteta del peu dret enmig dels dubtes d’Ortega i els seus centrals. Vaselina perfecta i tornar a començar.

L’únic però de la primera part, després dels gols, va ser que el joc innegociable d’anar a l’atac, dels uns i dels altres, no va anar acompanyat de més ocasions de gol, de xuts que freguessin els pals o d’intervencions de mèrits dels dos porters. Però el bon tracte a la pilota que li van donar els vint-i-dos jugadors, va valer la pena per uns espectadors que van presenciar un joc equilibrat, encara que amb un xic de més possessió de la pilota d’un Manresa que ja feia evident la seva ‘transformació’.

 

De sortida, a la represa, el Terrassa semblava que donava un pas endavant. Però va ser un pas efímer. El Manresa, a cada minut que passava, anava guanyant terreny a un rival que, poc a poc, quedava empetitit per la ‘multiplicació’ dels deixebles de Ferran Costa, que eren a tot arreu. Aquesta actitud, al llarg de la represa, va quedar palesa amb una dada inqüestionable: mentre que el debutant Òscar Pulido va passar pràcticament inadvertit, Ortega, el porter visitant, va tenir molt a veure en què el seu equip no marxés del Congost amb més gols al sarró (al sarró de gols encaixats, clar).

Una possessió llarga amb tints ‘guardiolistes’, que es va iniciar a la defensa local, la culminaria Toni Sureda amb un xut sec al primer pal que Ortega, amb dificultats, va atrapar arran de gespa (53’). Cinc minuts més tard, Noah rebia una pilota en profunditat, a l’esquena de la defensa visitant, i es presentava tot sol davant Ortega; el mà a mà el resoldria el porter amb un peu miraculós que evitaria el 2 a 1 (58’). Un 2 a 1 que es va cantar des de part de la grada quan Toni Sureda (60’), arran d’un llançament de falta llunyà, va fer passar la pilota fregant el pal dret defensat per Ortega. La pilota es va estavellar a la xarxa posterior i va donar la impressió que havia sigut el desitjat segon gol manresà.

Un segon gol del Manresa que, ara sí, arribaria un parell de minuts després. Pilota penjada a l’olla que Toni Sureda remata de primeres, a boca de gol; refús que recull Noah, amb la canya a punt, per tornar a obrar el miracle de convertir els peixos en gols (62’). L’afició, embogida i agenollada davant un davanter que s’acosta ‘perillosament’ al centenar de gols amb la camiseta del Manresa.

Després del gol, una mica de pausa i el Terrassa, encara que li va costar redreçar la situació, a cremar les naus. El Manresa, per la seva banda, tentacles i ulls per tot arreu i aprofitant els espais que deixava la defensa visitant per crear pànic cada cop que s’acostava als dominis d’Ortega. Toni Sureda va fer passar la pilota a prop de l’esquadra als 79’, mentre que el mateix jugador veia com el porter rival evitava el 3 a 1 després d’un xut seu dins l’àrea (85’). Per la seva banda, els jugadors de Juanjo García topaven, una i altra vegada, amb un Manresa excels en defensa i tan sols una falta penjada a l’olla, que va relliscar a la calba d’Amantini i que va fregar el pal esquerra d’Òscar Pulido, i una rematada de cap després d’un corner tret al minut 96 i 45 segons (quan s’havien decretat 5’ d’afegit), podien haver deixat l’immens treball i joc del Manresa sense el premi de la victòria.

Una victòria que va arribar després d’una volta sencera (la darrera va ser a l’Olímpic de Terrassa) i després de trenta-cinc anys sense guanyar el clàssic (l’any 1986). Una victòria aconseguida després de ‘la metamorfosi’. Ah! Una dada: el Manresa va acabar el partit amb dos jugadors juvenils sobre la gespa del Congost: Àlex Iglesias i Biel Rodríguez. Algú ho havia de dir.

 

FITXA TÈCNICA:

Centre d’Esports Manresa: Òscar Pulido, Amantini, Nil Pradas, Àlex Sánchez (Castanyer, 71’), Cuello, Noah (Èrik Rafael, 85’), Izan Checa (Uri Pérez, 71’), Toni Sureda (Solernou, 89’), Aleix Díaz (Biel Rodríguez, 89’), De Sande, Àlex Iglesias.

Terrassa Futbol Club SAD: Ortega, Castillo (Agudo, 67’), Manu (Albert López, 45’), Lucas Viña, Àlex Fernández, Jaume, Lledó (Galeano, 67’), Mico (Luna, 78’), Salva, Pelegrín, Josu (Arranz, 78’).

Gols:
0-1 (10’) Jaume
1-1 (13’) Noah
2-1 (62’) Noah

Àrbitres: Sr. Carlos Albelda Bárcena, de la delegació de BCN. Va estar assistit per Efrain Molina López (Girona) i Marcos Molina Martínez.

Targetes:
Òscar Pulido, Àlex Sánchez, Izan Checa, Toni Sureda, Aleix Díaz, De Sande, Èrik Rafael i Adri Pinto (tècnic, expulsat), pel Manresa
Castillo, Manu, Mico, Pelegrín i Josu, pel Terrassa

Camp:
Estadi del Congost, 340 espectadors




Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies