Imatge de l’onze inicial del partit | CE Manresa
Segona Divisió B, grup 3 – Jornada 34
CD Ebro 1 – Cd’E Manresa 2
José Antonio Sánchez | 14/05/2023 18:40
El Manresa aconsegueix tres punts que li arrabassen la quarta plaça a l’Espanyol, i Noah ja és el màxim golejador de la història.
Fa només una setmana que el Teruel, el líder, arribava al Congost amb els deures fets i només tres jugadors que la setmana anterior havien sigut titulars en la victòria que els va donar el títol de Campió, ho van ser contra el Manresa. Ningú pot assegurar que la derrota turolense, 3 a 0, fos causa-efecte de jugar amb la ‘unitat B’. És més, veient el partit, es pot assegurar que la victòria manresana va ser més per mèrits locals que per demèrits visitants. A la riba de riu Ebre, el Manresa, amb (quasi) tots els deures fets, arribava a l’Almozara amb un dibuix molt similar al què el Teruel va presentar al Congost: només dos dels jugadors que el tècnic Ferran Costa va alinear contra el líder repetirien a l’onze titular contra el cuer (Putxi i Noah). I això que, mirant l’horitzó, ningú volia renunciar a assolir una quarta posició final que li donaria al Manresa una victòria contra l’Ebro, unida a una punxada de l’Espanyol B. La diferència entre la proposta del Teruel, una setmana enrere, i el Manresa, una setmana després, per molt que pràcticament fos la mateixa, és que els jugadors blanc-i-vermells son inconformistes de mena. Mai tenen prou i sempre volen més.
Volen sumar, volen créixer, volen ser millors en cada entrenament i en cada partit. I el millor d’aquesta demostració de fam esportiva és, que ni els mateixos jugadors saben realment quin és el seu sostre. Si la ‘unitat B’ del Teruel va decebre i no va estar a l’alçada, la ‘unitat B’ del Manresa sí que va reeixir. Una ‘unitat’ en la que van debutar i van jugar els primers minuts aquesta temporada el porter Héctor Hurtado (90 minuts), Ian Luca (75’) i el juvenil Aleix Oliveras (45’). A més, Toni Sureda no trepitjava un terreny de joc des del mes de febrer i Miguel Martínez des de mitjans de març. Resum de tot: victòria, sorpasso, que serveix per avançar l’Espanyol B, i cirereta. La cirereta que va posar Noah amb el seu novè gol aquesta temporada, el que obria el marcador, i que el converteix, amb 114, en el màxim golejador de la història del Manresa. Una història de la que encara no s’ha escrit l’últim rengló aquesta temporada.
Els primers minuts van tenir color blanc-i-blau. Els deixebles de Javier Genovés van jugar més temps en terreny rival que a la inversa, però al davant es van trobar amb una defensa molt sòlida i ordenada que no els va permetre trepitjar l’àrea visitant. Tan sols una rematada sense perill de Chárlez, als 30 segons de rodar la pilota, es va sortir del guió. En aquest mateix període de domini local, una internada de Miguel Martínez va acabar amb la pilota estavellada al lateral de la xarxa (7’).
Com ja s’ha vist en altres partits, el Manresa va anar capgirant la situació i va passar de dominat a dominador. Malauradament, quan la iniciativa començava a correspondre al Manresa i els seus homes ofensius podien agafar més protagonisme, es va repetir la situació de quinze dies abans, quan Toni Peris es va haver de retirar del terreny de joc per una lesió molt matinera. En aquesta ocasió va ser Èrik Rafael qui, als 15 minuts, havia de sortir cap a la banqueta en braços dels seus companys. Ian Luca, així, entrava a jugar els seus primers minuts de la temporada. Malgrat el contratemps, la millora manresana es va fer més evident quan Noah li va pispar la cartera al defensa Guti i, des del vèrtex de l’àrea petita, creuava la pilota al pal llarg (21’). Poc després, el porter Lairla es lluïa davant d’un xut a boca de canó de Miguel Martínez des del cor de l’àrea (24’). Era clar que el Manresa s’havia ficat de ple dins el partit, però un parell d’accions arlequinades el van posar en alerta. Primer quan un xut de Guti des del balcó de l’àrea va tocar en el peu de Vinicius i va desviar la trajectòria d’una pilota que Héctor Hurtado va refusar amb una gran mà arran de gespa (26’). Poc després, quan Chárlez va rematar subtilment un servei de corner i la pilota s’estavellava al lateral de la xarxa (28’).
Després d’aquest dos ensurts, el Manresa es va refer i va seguir amb la mirada posada en la porteria de Joel Lairla. Miguel Martínez, el jugador manresà que va generar més perill sobre la porteria local en la primera part, va engaltar una boleia des del cor de l’àrea que, si no toca en la cara de Guti, hagués sigut el 0-2 sense dubtes (34’). La insistència va obtenir el seu premi quan una bona centrada des de l’esquerra de Miguel Martínez la va refusar Lairla cap el cor de l’àrea; allà es trobava Pelegrín per aprofitar aquell caramel tot afusellant per segona vegada la porteria ebrenca (38’). No era tot dat i beneit, però si s’assemblava molt al marc desitjat. A més, a la Dani Jarque l’Espanyol B no passava de l’empat davant el Lleida Esportiu i la fita de la quarta plaça era més a prop. Una falta desaprofitada pels locals, des del balcó de l’àrea, i un xut d’Andreu Arasa que Héctor Hurtado va atrapar sense problemes, tancaven la primera part.
A la represa, de sortida, el juvenil Aleix Oliveras substituïa Noah en la punta de l’atac manresà. Els primers minuts van seguir pràcticament el mateix guió que a la primera part. Si més no, en quant a domini local, encara que en aquest període inicial, a diferència de la primera part, sí que l’equip local va generar més perill en les seves arribades a l’àrea defensada pel debutant Héctor Hurtado, un perill sempre neutralitzat per la defensa manresana. De perill real, tan sols en una pilota centrada des de l’esquerra que Guti es va trobar a boca de gol i que Putxi va convertir en un corner gràcies a posar el peu a temps (63’). Precisament va ser l’últim servei que va fer el capità al seu equip abans de ser substituït per Moha. Putxi tenia targeta groga i se l’havia de protegir, com el tècnic Ferran Costa ja havia fet amb els apercebuts Pau Darbra, Joel Priego i Àlex Iglesias, que ja ni es van canviar de curt.
Fins pràcticament l’últim quart d’hora de partit, el Manresa no va poder revertir la situació d’un guió que era escrit només per mans aragoneses. Una situació que el tenia allunyat d’una porteria rival que no va passar cap ensurt fins que una recuperació en el balcó de l’àrea, a prop del vèrtex, permetia Miguel Martínez engaltar un xut que va fregar el travesser (79’). Amb el partit de nou igualat, l’Ebro va trobar un espai per posar una pilota a l’olla que, després d’una xilena errada per un davanter arlequinat, va anar a peus d’Eder, que no va perdonar des del balcó de l’àrea petita (83’). El Manresa, però, no va entrar en pànic i va saber nedar i guardar la roba fins el xiulet final. A més, aconseguia el que no havia aconseguit en tota la temporada: sumar tres victòries consecutives, dues de les quals, contra equips TOP-5. Els deixebles de Ferran Costa començaven la temporada com un tir i l’han acabat com un tir. No, perdó, la temporada no s’ha acabat. El pròxim cap de setmana, cita al Congost contra… Demà ho sabrem.
FITXA TÈCNICA:
Club Deportivo Ebro: 1-Joel Lairla, 3-Guti, 4-Xavi Manrique, 7-Javi Sánchez, 11-Vinicius (24-Muñoz, 60’), 14-Javi Duro, 16-David Sánchez, 18-Andreu Arasa (27-Barrio, 80’), 19-Sito Barrera (9-Eder, 80’), 21-Ibra (26-Marc Prat, 60’), 23-Chárlez
Centre d’Esports Manresa: 13-Héctor Hurtado, 3-Toni Sureda (6-Àlex Sánchez, 78’), 4-Putxi (5-Moha, 65’), 8-Cuello, 9-Noah (26-Oliveras, 45’), 12-Aschalew, 16-Toni Larrosa, 17-Èrik Rafael (24-Ian Luca, 15’), 18-Miguel Martínez, 19-Javi López, 21-Pelegrín
Gols:
0-1 (21’), Noah
0-2 (38’), Pelegrín
1-2 (83’), Eder
Àrbitres:
Sr. Alberto Gabriel Cornelles Vicente, del Comitè Valencià. Va estar auxiliat per Fermín Gonzalo Lampreabe Marco i Adrián Dolz Martínez
Targetes:
Per l’Ebro: Javi Sánchez (58’)
Pel Manresa: Aschalew (30’), Miguel Martínez (39’), Putxi (54’) i Pelegrín (63’)
Camp:
Municipal de La Almozara-El Carmen