“Entrenar al primer equip és un somni”


Imatge d’un partit del seu equip

 

Quin balanç fa de les primeres tres setmanes de pretemporada de l’equip?

Aquestes primeres setmanes són molt importants per nosaltres. Entrenador nou, una base de l’equip que sí que segueix de l’any passat però amb noves incorporacions fa que entre els jugadors s’hagin d’aclimatar, s’han de conèixer, ens han de conèixer a nosaltres, una nova manera d’entrenar, una nova manera de jugar que no és ni millor ni pitjor que l’anterior, i estem en aquest procés de coneixença, encara. Si que valoro molt positivament el fet que és un grup molt treballador, molt humil, em dóna la sensació que són bona gent (això s’haurà de comprovar quan avanci el temps), però la sensació que tenim és positiva respecte a ells; de moment estem gaudint, encara que és un període en el que encara estàs en construcció i les coses no acaben de sortir com un desitja.

Com s’estan adaptant els nous fitxatges?

Creiem que bé. A nivell de convivència hem detectat que hi ha bon ambient entre ells, que conviuen bé, que entre els nois no hi ha cap tipus de gelosies, en quan a que uns venen i altres es mantenen; en el sentit dels que han vingut portats pel nou entrenador ja seran els que jugaran segur, ells van veient que han de conviure un any sencer i que és important que aquesta convivència sigui sana per poder construir alguna cosa que realment sigui, no un grup, sinó un equip; un grup són tots els que juguen i un equip és alguna cosa molt més forta; això és el que pretenem construir.

En el pla personal, com es sent en el seu nou paper dins el club?

Bé, jo en el Manresa he fet gairebé de tot. Vaig entrenar a l’Infantil a divisió d’honor, primera vegada que la ciutat tenia un infantil a aquesta categoria, fa just 10 anys. Vam quedar sisens. Per circumstàncies vaig marxar al Nàstic, de coordinador del futbol base, després a la selecció catalana, després a l’Espanyol, a la Dam, al Castelldefels… però sempre he donat un cop de mà aquí al club; m’han demanat fer xerrades als entrenadors, sempre he donat un cop de mà. L’any passat, en José Luis em va proposar que tornés. Em feia il·lusió; era una cosa que em xocava, jo mai havia deixat d’entrenat, sempre ho havia fet, i veure’m fora de les banquetes era una cosa que no sabia com ho portaria, i ho vaig portar bastant malament; ho trobava molt a faltar; jo tot el dia estic fent futbol: com a professor a la Federació Catalana, soc professor de futbol, a vegades dono classes a la universitat, estic tot el dia parlant de futbol, però no és el mateix parlar-ne que saltar al camp. Quan va sorgir la possibilitat d’entrenar el juvenil B, m’ho vaig prendre amb molt entusiasme, em va motiva molt. Hi havia gent que em deia que, havent estat amb la Selecció Catalana, a tercera divisió, a l’Espanyol molts anys, com et motivarà portar un juvenil de primera? Doncs per mi era igual d’important que el que porto ara, el que passa és que ara la veritat és que compleixo un somni; quan vaig entrar a entrenar el juvenil al 2006, un directiu, en Paco Mesa, em va dir: tu seràs algun dia entrenador del primer equip. Les circumstàncies han portat a que aquest any ho sigui i a mi em fa moltíssima il·lusió.

Quan va arribar al Manresa, va pensar en la possibilitat d’entrenar el primer equip?

No, no m’ho vaig platejar perquè, tot i que em feia il·lusió, hi havia en Dani Andreu i estava fent un molt bon treball. Amb cinc anys, la veritat és que ha tornat a ser un equip de referència en el futbol català, es va quedar a les portes de pujar a tercera divisió dos anys seguits i jo pensava, home, millor que aquí on estarà? Seguirà segur. A més, des del club hi havia la intenció que seguís, en cap moment el club li va dir que no ho fes. Per tant, el més lògic és que seguís però ell va dir que volia provar noves aventures, noves experiències, provar noves coses,. Aleshores el club m’ho va proposar, en José Luís i l’Enric m’ho van demanar i els vaig dir que sí al moment; per la meva part no hi havia massa amb què pensar perquè em feia il·lusió de veritat.

Quina proposta futbolística veurem amb Dani Fernández al capdavant?

Sempre les propostes parteixen dels jugadors. Jo he tingut bastant llibertat a l’hora de decidir qui em volia quedar i qui volia incorporar dins de les limitacions de pressupost que té el club. No som un equip amb un pressupost molt alt, però tampoc baix. Som un club que deu estar entre el 8 i el 14 pel que fa a pressupost, no està malament. Jo vaig viure una situació a tercera on no tenia pressupost, no hi havia diners i directament no cobràvem ni els jugadors ni nosaltres, així que aquí està molt bé. Però si que m’agrada portar la iniciativa al joc, és el joc que a mi m’agrada, és el joc que he portat a terme els últims anys que he entrenat. M’agrada portar la iniciativa, m’agrada que l’equip sigui valent, que vulgui ser protagonista, entenent que tot això es fa per guanyar, és a dir, no ho faig per una qüestió estètica ni romàntica, això és esport i s’ha d’intentar guanyar amb les armes que tenim, però aquestes ens acostaran molt més a la victòria. Soc conscient que aquest és un procés que necessita temps, perquè construir sempre és molt més difícil que destruir, així que necessitarem temps. Tan de bo aquesta tarda ja diguin que l’equip s’assembla a tot el que dic, però igual tardem més. De moment, estem en aquest període de creixement. El que si que vaig observant és que els jugadors es van convencen, cada cop més, d’on els volem portar.

Tornem a l’aspecte col·lectiu. A dia d’avui la plantilla està tancada o hi ha alguna posició que es pretén reforçar?

Al 95% si, el que passa és que aquest dies, són dies de molt moviment. Hi ha jugadors que estaven a equips de tercera divisió, que veuen que no tindran els minuts que desitjaven i demanen marxar i se’t van oferint. El que si que tenim clar és que s’han d’adaptar al pressupost que tenim, i que ha de ser algú que millori al que tenim. Si és per portar algú que complementi, no, preferim fer-ho amb els nois del juvenil perquè entenem que també és una qüestió important. Si aconseguim que molts juvenils es vagin incorporant progressivament al primer equip, també aconseguirem un grau d’identificació més alt amb la ciutat. Si la ciutat veu arribar els seus xicots al primer equip, també s’identificaran molt més, vindrà més gent. Si apareix un jugador que marqui les diferències i que s’ajusti al pressupost, estarem oberts.

El fet de tenir un equip B a quarta catalana, en què beneficia al primer equip?

Era molt important perquè hi havia molts nois del juvenil A i fins i tot del B que acabaven la seva etapa al futbol base, que tenen nivell, inclús algun d’ells està amb nosaltres fent la pretemporada (hi ha un cas concret, en Javi López que està amb opcions de quedar-se finalment amb nosaltres, si segueix amb la mateixa dinàmica) i se’ls havia de donar continuïtat. L’any passat vam estar a punt de fer-ho, al final no va poder ser perquè les circumstàncies no van acompanyar, però aquest any s’ha començat el projecte, hi ha bons jugadors. Crec que és un bon lloc per donar minuts a nois que no estan encara per jugar a primera catalana i que, sinó, marxaven a equips propers que estan a tercera o a quarta catalana i moltes vegades els perdies el contacte. Que estiguin a quarta catalana és circumstancial. Segurament, tard o d’hora, l’equip anirà pujant. Primer a tercera catalana, que jo crec que és a priori on hem d’estar i després a segona. Crec que és molt important que el filial arrenqui bé, més que no pas el primer equip que ja està consolidat. A tots ens fa il·lusió la tercera però estem consolidats. En canvi, el filial, ha d’estar el més amunt possible, els més ràpid possible.

Aquest segon equip comptarà amb joves valors o també tindrà jugadors ja consolidats que, en algun moment, puguin ajudar al primer equip?

Com és el primer any, no hi ha tradició, és a dir, no puja un grup gros de jugadors. El que hi ha és un grup de 8-10 jugadors que acaben al futbol base, que tenen nivell i que el club considera que ha de fer l’esforç. Recuperem 3 ó 4 que havien estat al club, al juvenil A i que tenen nivell i que el club considera que és bo que tornin, per comptar amb ells pel futur. I després hi ha un gruix de jugadors que ha portat l’Eladi, l’entrenador, que confia en ells, que havien estat amb ell al Gimnàstic Manresa i que l’ajudaran a arropar a aquest xicots, ja que la quarta és una categoria difícil, el Manresa, per ser qui és, on vagi l’esperaran per guanyar-lo. És una categoria exigent , no per joc, sinó per tota la resta, i era bo que hi hagués gent amb experiència. No penso que s’hagi de ser radical amb l’edat dels jugadors, ni en el cas del meu equip ni en el cas del filial.

La temporada passada, una gran culpa de què al final l’equip no pugés va ser que es va fallar molt a casa, de quina manera creu que es pot aconseguir que el Congost sigui un fortí? (afició, joc, etc.)

El principal problema que tenia l’equip, que passava a la majoria d’equips de la categoria, és que jugava poc a casa. El Manresa és un equip de nivell, però venen, es tanquen al darrera, munten dues línies de quatre i a vegades de cinc, deixen un punta sol al capdamunt i van passant els minuts. Si ells aconsegueixen en aquell moment marcar o que el Manresa no marqui, ja tenen èxit. A l’equip, en alguns moments, li faltava aquell punt de calma per moure la pilota sense precipitar-se, no llançar-lo amunt, intentar portar el joc per les bandes, intentar centrar amb avantatge, intentar donar pausa al joc, no precipitar-se, perquè els partits són molt llargs i d’ocasions n’hi hauran i, al final, si tu tens la possessió, evites els contracops i tens tu la pilota, et canses molt menys, es cansen ells i al final ocasions n’hi hauran. Això és el que més ens preocupa, fer-nos forts aquí perquè, si l’any passat el Manresa hagués estat una mica més regular a casa, puja com a primer de carrer. Aquí és on hem de créixer si o si. El Manresa s’ho ha de prendre com una obligació. La gent va a veure allò que els motiva, que el diverteix, entreté i que li fa passar una bona estona. Ningú se’n va a les 12 del migdia a veure futbol si considera que no es fan les coses bé. Se’n va a veure el bàsquet, veu un partit per la tele o se’n va fer el vermut. Hem d’enganxar a tota aquella gent que li agrada el futbol, que ens vulgui venir a veure, que s’ho passi bé i que ens animi, perquè, tenint una molt bona afició, que no posa pressió a l’equip, a vegades són massa còmodes amb els rivals i amb els col·legiats, no apretem prou. Aquest caliu, a vegades es troba a faltar. Jo m’ho agafo com un repte, hem de ser els que els motivem a animar-nos, perquè quan vinguin aquí, s’ho passin bé.

Quin objectiu es marca i quins objectius li han marcat des del club?

En José Luís el que ens va demanar és que l’equip creixés en identitat, en joc. Que fos un equip que, en la mesura que es pogués, portés la iniciativa del joc. Ell en cap moment ens ha parlat de pujar a tercera divisió, creu que això ho portarà el temps. Que es necessita temps, com el que va tenir en Dani Andreu, per aconseguir estar a dalt. El que passa és que, lògicament, tots som ambiciosos. Crec que tenim un bon equip, un equip jove i amb algun jugador ja contrastat, com Soler o Ricky, com Rebollo o Moha, que porta molt de temps al club i ho està fent molt bé. També hem incorporat un jugador del nivell de Cervantes, un jugador amb una experiència altíssima que ve de pujar amb el Gavà a segona B. Ell tenia moltes propostes i ha volgut venir aquí amb nosaltres. I després gent que estan en edat de madurar, com Muela, Solernou que ja estava aquí i com Bernat, que és un noi que hem incorporat de l’Igualada, Roger Peña, que ve del Manlleu. Són gent que tenen certa experiència tot i la joventut. Crec que tenim un equip que, si la sort ens acompanya i si anem tots a una, podem aspirar a estar a la part de dalt. Ara, tal com pinta a priori la cosa, amb un Horta i amb un Masnou i un Martinenc que han fet unes inversions tremendes, que han fitxat jugadors contrastadíssims, que l’any passat ja es van quedar a les portes; a priori el Masnou, que baixa de tercera i que, ja amb l’entrenador fitxa, que és Pandiani, ja et diu l’objectiu que tenen, ells són els grans favorits. Però jo soc ambiciós. Jo vull estar a dalt. Entenc que això és qüestió de treball, no és qüestió de dir-ho. Ho farem treballant i si acompanya la sort i ens respecten les lesions i en els moments claus tenim aquella mica de fortuna que no va tenir l’equip l’any passat,. No és una exigència pujar, que passi el que hagi de passar però que treballem bé i que l’equip vagi creixent en el joc.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies