Imatge del jugador | XF – Gus Carrasco
El nou jugador del BAXI Manresa ens ha condecit una entrevista.
Redacció | 08/09/2022 17:32
Han passat 15 mesos des de la primera de les dues lesions que l’han tingut apartat de les pistes de bàsquet. Avui, Tyson Pérez, nou jugador del BAXI Manresa, ens ha concedit una entrevista per repassar aquests 15 mesos i encarar el seu futur al club bagenc.
Com portes aquestes primeres setmanes d’entrenaments amb el teu nou equip?
Doncs molt bé. Primer de tot amb molta il·lusió. Tornar a jugar després d’una llarga aturada et fa recomençar amb moltes ganes i així ho estic fent. Estic intentant fer-ho el millor possible, tornar a gaudir d’aquest esport que tant estimo i, això… gaudir.
En aquest temps, què t’han semblat els teus nous companys, el nou staff?
Som un grup humà que encaixem perfectament uns amb uns altres. Crec que farem una bona temporada. Tenim un bon equip, encara que falten jugadors importants com poden ser Valtonen i Vaulet, però els que estem aquí crec estem treballant molt bé, tenim molt bona dinàmica. Som un bon grup i estem treballant molt bé.
I amb en Pedro Martínez, què tal? Que t’aporta i què t’ha demanat?
D’en Pedro no puc dir res que la gent ja no sàpigui. És un mestre d’aquest esport, qualsevol cosa que et digui t’ajudarà i t’ho diu per alguna cosa. Crec que m’aportarà en molts sentits. Concretament, ell sap que soc un jugador força complet en tots els sentits i això és el que em demana, fer una mica de tot, que jo em senti còmode i no escatimar esforços i estar al 100% quan salti a pista. Crec que és l’única cosa que demana en Pedro.
L’estil de joc d’en Pedro et ve com anell al dit?
I tant. Crec que és una de les coses per les que he vingut al Manresa. Al final, crec que el seu estil de joc encaixa perfectament amb la meva filosofia, que és la de córrer, jugar ràpid i físic i, en aquest sentit, tots dos anem de la mà.
Tot i que l’estil de joc ha condicionat que volguessis venir a Manresa, has tingut alguna altra oferta?
Si, òbviament he tingut altres ofertes però, d’un inici, jo tenia clar que la principal opció era venir aquí, pel que ja t’he comentat del tipus d’equip que és, pel Pedro, pel sistema de joc i per la manera com encaixaria en aquest equip. Crec que és la decisió idònia i per això va ser força fàcil decidir. Això és el que volia i el que vaig buscar.
Has passat per dues lesions seguides molt greus. Psicològicament, això com t’afecta? En algun moment t’arribes a replantejar el teu futur?
La veritat és que no. Al final, m’ha tocat i, com una loteria, hi ha un moment a la teva carrera que et pot passar. Me n’han tocat dues de seguides i penso en positiu. Ja ho he superat i ja penso en tornar a ser el jugador que era abans i no miro enrere ni penso en lesions. Només penso en tornar a gaudir i en ser el jugador que era i deixar aquella etapa enrere.
Aquesta llarga inactivitat pot portar a una certa ansietat? Has après a controlar-la?
Si. Al final, quan estàs tant temps fora, penses en un munt de coses, tant de la vida com de l’esport. Ho veus tot des de fora, que és des d’on millor es veu, i òbviament s’ha de ser optimista i realista. Segurament em costarà jugar després de tant de temps, però al final serà un aprenentatge. Hauré de tenir paciència, hi ha coses ens les que no he d’escatimar esforços, com són l’energia i estar a «tope» en els partits, però si que hauré de ser realista i saber d’on vinc i saber les coses en les que he de pensar.
En el partit de Sant Julià contra el Bàsquet Girona, als primers minuts vas mostrar unes ganes molt grans: Com et va provar mentalment la tornada a les pistes i sentir-te de nou jugador?
Sincerament, dies abans, si que vaig pensar: fa 15 mesos que no jugo i, la veritat, em feia una mica de respecte. No et mentiré, estava nerviós. Però, un cop va arribar el dia, tot va ser molt normal. Pensava que ho viuria amb més tensió però, quan vam engegar l’escalfament, va ser com sempre. Em vaig oblidar de tot, vaig començar a centrar-me en el partit, a jugar, i no vaig pensar en absolutament res més.
La lesió també es va veure acompanyada d’una mala dinàmica del teu equip, que va acabar amb el descens a la LEB Or. Encara feia que t’afectés més el no poder ajudar?
Si. Va ser una temporada molt dura en molts aspectes, tant personals com a nivell d’equip. Saps que pots aportar i, com no pots fer res per ajudar, és una situació molt complicada. Veia que hi havia lesions, faltaven jugadors en la meva posició i sabia que si hagués estat bé podria haver donat un cop de mà i era una mica frustrant no poder fer res.
Aquí a Manresa, nous reptes i una ciutat que respira bàsquet pels quatre cantons. Has pogut copsar ja aquest sentiment?
Si. Es nota molt. Per tot arreu, la gent és super amable. Et demanen fotos i, quan vas pel carrer, et saluden. Quan vas a un restaurant, et demanen que t’hi facis una foto. Es nota en tots els sentits, com es viu el bàsquet a Manresa.
Què esperes del primer partit al Nou Congost, ple d’afició?
Jo ja he jugat aquí i se com és l’afició. Se el que viuré però en aquest cas la tindré a favor i estaré encantat de fer-ho el millor possible i fer que la marea vermella ens acompanyi tota la temporada i que sigui molt bona per tots.
